Conte: El gos d´atura i el llop

Hi havia una vegada un gos d'atura que va néixer al Pirineu.La seva vida era plàcida i tranquil.la. Caminava entre els corders mentre el pare i la mare feien les tasques pròpies dels gossos d´atura, conduir els corders de raça xisqueta per les muntanyes i cap als corrals, a la veu i les ordres del pastor Simeó.

Els pares li havien parlat del llop però ell encara no li havia vist les orelles, ni la pell bruna, ni les dents serrades i preparades per mossegar. Li comentaven que més d´un cadell se l´havia empassat si no estaves previngut.

Van passar els anys, les primaveres, i les tardors amb la caiguda de les fulles i quan va créixer  es va trobar menant el seu propi ramat de corders.

Però caram quin ramat de xais més estranys, n´hi havia tres o quatre de negres! Un ramat de xais amb les seves pròpies normes i també tenia un problema: No entenia el pastor! Parlava en una llengua estranya que mai havia sentit.

Quan amb el xiulet i la mangala feia una senyal, ell sempre anava en direcció contrària i com no era d´estranyar, garrotada!

A poc a poc va aprendre però aquell pastor no li agradava i pensava que potser seria millor l´arribada del llop.

I al final, un dia, es va trobar al llop que era marronós i amb les dents serrades tal i com deien els pares.

Però ailàs! Què va fer el llop? No cruspir-se'l a ell sino a una de les ovelles.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos que el conte ja s'ha fos!

Mandalas

Ahir vaig tenir un altre cop l´oportunitat de sentir a parlar dels Mandalas i com és una costum en alguns llocs de l´India. Ho vaig veure al documental "Silent snow" a la Casa Capell de Mataró.

Ja fa un temps que em vaig quedar encuriosit pel tema dels Mandalas

Així que un dia vaig decidir fer recerca via internet i buscar models.

Vaig trobar una pàgina amb formes per acolorir que es podien fer servir, alguns senzills, d'altres de gran complexitat i bé vaig pensar per què no!

 http://www.mandalas.es/

Després d´imprimir alguns models i buscar els típics colors de la casa Alpino de tota la vida, doncs dit i fet...

I aquí els resultats de la meva lluita amb els colors i el temps. Em va fer recordar moments en què m´havia passat hores i hores pintant i dibuixan! I en definitiva, gaudint com un nen! 

En la mateixa web també hi ha una interpretació sobre els colors. No sé si és l´encertada i  tampoc sé d´on ha sortit! M´imagino que hauré de fer una recerca més intensiva sobre el tema.

Espero, si voleu, que en pugueu treure tant profit com Jo!

Ara seria qüestió de fer-ne un al dia tal i com fan a les cases a l'India o acolorir el dia i l'ànima d´uan manera diferent!

El cel blau (II, primera part, inacabat)

Els mars i els deserts tenen algunes coses en comú que només uns ulls blaus ben entrenats són capaços de veure. Ella era posseidora d´uns ulls blaus de mar profunda mentre l'avi tenia els ulls blaus turquesa,  semblant a l'aigua d'una cala sorrenca tranquil.la. Els cabells de la noieta eren tant rossos i llargs com els de moltes estrangeres nòrdiques i la pell molt clara, com una plaja d´arena fina, mentre l'avi tenia els cabells de color de la plata i la pell ben bruna. A primer cop d'ull semblava ben bé un llop de mar amb la seva cara angulosa, la seva barba blanca mal afaitada i el seu barret de mariner. A algunes persones del poble els despertava certa recança per què era esquerp, solitari i alguna vegada malcarat però com els mars i els deserts amagava tota la seva vida a l´interior, a recer del sol directe i de l´aire. A pocs centímetres de la seva pell rugosa bategaven les emocions. Només de tant en tant deixava saltar a la superfície algun dofí joganer en forma de somriure que inmediatament es capbussava en la seva ànima líquida i temporal.

Malson

He revisat el tema del podcasting. De fet m'interessa i m'agrada. Aquí està la meva primera prova feta amb el programa Audacity, ja fa uns anys. Es tractava en el curs de crear un ambient sonor per una història. Què us suggereix?

Els 7 hàbits de les persones àltament efectives

He volgut portar-vos el títol d'aquest llibre "Els 7 hàbits de les persones áltament efectives" del coach i conferenciant Stephen Covey  .

El vaig descobrir gràcies a  un formador  d'un curs de Gestió del Temps que vaig realitzar a l'IDFO i que a mi m'ajuda de tant en tant mirar-me'l.

És un llibre una mica "americà" i "particular", però que penso que està impregnat d'una filosofia profundament funcional pel nostre dia a dia.

Per fer-ne un tast visual, us penjo també el video que el nostre professor ens va passar i que és molt graciós per l'accent del doblatge que es fa servir. Però el realment important és el missatge que transmet. Molt didàctic.

A la vegada, disposen d'una web específica amb tota la seva filosofia.

Pàgina web  Stephen R. Covey

Espero que sigui del vostre interés!

Les ensenyances d'en Victor Frankl

Avui m´ha vingut al cap el Victor Frankl. Jo no en sabia res d´aquesta persona fins que el va esmentar el coach i conferenciant Stephen R. Covey en el seu llibre "Los 7 hábitos de la gente áltamente efectiva",  (pàgina 97 del llibre en paper).

ENTRE ESTÍMULO Y RESPUESTA

Para responder a estos interrrogantes, permítame el lector que comparta con él la historia ejemplificadora de Victor Frankl.

Frankl era un determinista, educado en la tradición de la psicología freudiana según la cual lo que nos sucede de niños da forma a nuestro carácter y personalidad, y gobierna básicamente la totalidad de nuestra vida. Los límites y parámetros de nuestra vida estarían fijados y, en lo esencial, no sería mucho lo que podriamos hacer al respecto.

Frankl era también psiquiatra y judío. Estuvo encerrado en campos de concentración de la Alemania nazi, donde experimentó cosas tan repugnantes para nuestro sentido de la decencia que incluso repetirlas aquí nos provoca zozobra.

Sus padres, su hermano y su mujer murieron en los campos, en cámaras de gas. Con la excepción de su hermana, perdió a toda su família. El propio Frankl fue torturado y sometido a innumerables humillaciones, sin estar nunca seguro de si en el momento siguiente lo llevarían a la cámara de gas o se quedaría entre los que se "salvaban", los cuales retiraban los cuerpos o recogían las cenizas de los condenados.

Un día desnudo y solo en una pequeña habitación, empezó a tomar conciencia de lo que denominó "la libertad última", esa libertad que sus carceleros nazis no podían quitarle. Ellos podían controlar todo su ambiente, hacer lo que quisieran con su cuerpo, pero el propio Victor Frankl era un ser autoconsciente capaz de ver como observador su propia participación en los hechos. Su identidad básica estaba intacta. En su interior él era capaz de decidir de qué modo podía afectarle todo aquello. Entre lo que le sucedía, o los estímulos y su respuesta, estaba su libertad o su poder para cambiar la respuesta.

En medio de sus experiencias, Frankl se proyectaba hacia contextos distintos; por ejemplo, se imaginaba dando conferencias ante sus alumnos después de haber sido liberado del campo de concentración. En el aula se describiría a sí mismo y expondría como lección lo que había aprendido durante la tortura.

Por la vía de disciplina de este tipo (mentales, emocionales y morales, usando principalmente la memoria y la imaginación) ejercitó su pequeña embrionaria libertad, que entonces creció, hasta llegar a ser mayor que la de sus carceleros nazis. Los nazis tenían más libertad exterior, más opciones entre las que podían elegir en su ambiente, pero él tenía más libertad interior, más poder interno para ejercitar sus opciones. Se convirtió en un ejemplo para quienes lo rodeaban, incluso para algunos de los guardias. Ayudó a otros a econtrar un sentido en su sufrimiento y dignidad en su vida de prisioneros.

En las más degradantes circunstancias imaginables, Frankl usó el privilegio humano de la autoconciencia para descubrir un principio fundamental de la naturaleza del hombre: entre el estímulo y la respuesta, el ser humano tiene la libertad interior de elegir.

 La libertad de elegir incluye los privilegios que nos singularizan como seres humanos. Además de la autoconciencia, tenemos imaginación (capacidad para ejercer la creación en nuestra mente,yendo más allá de la realidad presente). Tenemos conciencia moral (una profunda percepción interior de lo que es correcto o incorrecto, de los principios que gobiernan nuestra conducta, y de la medida en que nuestros pensamientos y acciones están en armonía con dichos principios). Y tenemos voluntad independiente (capacidad para actuar sobre la base de nuestra autoconciencia, libres de cualquier otra influencia). Stephen R.Covey

El que és interessant, si ell va poder viure en aquestes condicions tant desfavorables...

...per la resta és bufar i fer ampolles!

Una carta a un mateix

Si escriure una carta és difícil en aquests temps "virtuals i líquids", encara ho és més escriure's una carta a un mateix.

Sempre m'ha captivat la pel.lícula "Cadena perpètua (The Shawshank Redemption)" i un dels seus passatges va d'una carta.

I curiosament el meu nick és ciuatanejo. El vaig triar per què sempre m'ha agradat la pel.lícula i el que significa, és el resum en una única paraula de moltes coses i a la vegada res en concret. Per aquells que vau fer matemàtiques és com un límit, una tendència.

Obviament com en algunes vegades ens passa a la vida, "hi vaig posar la pota fins al fons"  per què ciuatanejo no s'escriu així...més aviat és Zihuatanejo.

 Bé, no importa per què a mi m'agrada més el meu Ciuatanejo!

Així que m'entre l'escric, llenço aquesta petita àncora en forma de Youtube!

Per cert, el Youtube està en anglès per què no l'he trobat ni en català, ni en castellà, però malgrat tot s'ho val!

Us poso la traducció de la carta de la pel.lícula en castellà com un afegitó:

Querido Red:

Si estás leyendo esto es porque has salido. Y si has venido tan lejos, tal vez estés dispuesto a ir aún más lejos. Recuerdas el nombre del pueblo ¿no? Me haría bien contar con un buen hombre que me ayude a echar a andar mi proyecto.

Estaré a la espera de tu llegada con un tablero de ajedrez preparado. Recuerda Red, la esperanza es algo bueno, tal vez lo mejor que hay y las cosas buenas nunca mueren.

Espero que esta carta te encuentre y te encuentre bien.

Tu amigo, Andy.

En algun moment pot aparéixer una carta i un forat darrera del pòster!

Recursos de formació

Recursos TIC

• IOC (Institut Obert de Catalunya) .-

 En aquest conjunt de links podeu trobar tot el material de lliure distribució per treballar els continguts dels Cicles Formatius de Grau Mig i Grau Superior impartits per l´Institut Obert de Catalunya dependent del Departament d´Educació de la Generalitat de Catalunya.

 Recursos d'aprenentatge dels Cicles

CFGS Prevenció de Riscos Professionals CFGS PRL

CFGM Sistemes Informàtics i Xarxes  CFGM SIX/ESI

CFGS Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa CFGS ASI/ASX

CFGS Desenvolupament d'Aplicacions Multiplataforma CFGS DAI/DAM

• UOC (Màster de Programari Lliure)

La UOC o Universitat Oberta de Catalunya també ofereix alguns materials de lliure distribució. Dins del camp de les TICs podeu trobar el segúent Máster amb materials molt i molt interessants i útils.

Materials del Màster de Programari Lliure

• CISCO (CCNA Discovery i CCNA Exploration) 

L'empresa CISCO es dedica a la fabricació i venda de dispositius de xarxa (hubs, bridges, switchs, routers). També ofereix formació en els seus productes i disposa d´una acadèmia de formació pròpia, la CISCO Networking Academy

Es poden trobar els curriculums i alguns materials en la web de l'Universitat Emiliano Zapata.  

Materials CISCO (Cisco CCNA)

• Materials LINUX del Professor Ramon López 

En Ramon ha estat un dels meus professors dels darrers anys. N´he après molt en els seus cursos impartits a l´IMPEM (Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró). La seva pàgina està plena dels seus materials formatius entorn al món LINUX. Una veritable joia d'un expert, apassionat de les TICs, del programari lliure i un gran professor.

 Profe Ramon

• Materials XTEC - Departament d'Educació

En aquest lloc podeu trobar els materials creats des del Departament d´Educació de la Generalitat de Catalunya per la formació del professorat de primària i secundària. La temàtica és variada però es centra en l´aplicació de les TICs a l'ensenyament.

Materials formació professorat 

• Materials MEC - Ministerio de Educación y Ciencia

En aquest lloc podeu trobar els materials creats pel  Ministerio de Educacion  per la formació del professorat de primària i secundària. La temàtica és variada però es centra en l´aplicació de les TICs a l'ensenyament.

Materials MEC Formació de professorat 

• BIOROM Ayudas al aprendizaje de bioquímica, biotecnología y biología molecular    

Un material publicat pel SEBBM (Sociedad Española de Bioquímica y Biología Molecular) mprescindible per estudiar biología, genètica, bioquímica i biologia molecular a nivell de batxillerat i universitat. Incorpora apunts, models moleculars, imatges. Impressionant!

BIOROM

• MIT (Massachusetts Institute of Technology)  Open Course Ware

Cursos de lliure accès d´aquesta universitat de diferents matèries. Incorporen classes en video, audio, apunts de les classes, exercicis i les seves solucions. També disposen d'una aula virtual d'intercanvi entre estudiants i tutors.

MIT Open Course Ware 

•  MiríadaX

Pàgina web i alhora xarxa social que permet la realització de cursos a distància de diferents matèries. Els cursos són oferts per difeents Universtitats.

MiríadaX 

Documentals

• Conjunt de documentals sobre ciència i naturalesa de la BBC publicats via Youtube (en anglès)

Documentals Evolució BBC en anglès

Programari

Dropboox 
Softcatalà 
Adrive 
Portable Apps 
Celestia 
VirtualBox  
Stellarium
SO Linux Ubuntu 
SO Linux Debian 
Distribucions Linux 

Formació a distància (I)

Avui en dia hi ha moltes possibilitats de fer estudis a distància però són molt pocs els que els imparteixen de manera lliure. El MIT (Massachusetts Institute of Technology) ofereix amb els seus OpenCourseWare, la possibilitat de cursar a distància algunes de les assignatures en diferents formats (paper, audio i video) . 

Podeu fer cursos en ciències, humanitats, tecnologia...la llista completa de cursos és molt llarga.

També incorpora una aula virtual on podeu interaccionar amb d´altres alumnes i tutors.

En aquest enllaç trobareu els materials corresponents a una Introducció a la Biologia.

I per què veieu com és, us penjo la primera classe. I a més a més ens ajuda a practicar l´anglès!

 

Us animo a començar!

Meravelles geològiques del Pallars Sobirà

Fa un temps vam tenir l'oportunitat de tornar a fer una visita a Barcelona. D´entrada es tractava de gastar un regal que ens havien fet en format SmartBox al Restaurant Lolita Després de menjar com uns reis ens vam passejar pels carrers de la capital de Catalunya.

Vam anar a parar a la llibreria Altaïr. És un bon lloc per trobar qualsevol llibre relacionat amb els viatges.En aquest cas es tractava d´aconseguir  un llibre que ens havien aconsellat a través del Fòrum de Campisme TotCàmping Es tracta de la petita joia anomenada "Meravelles geològiques del Pallars Sobirà" de Lluís Ardévol et al de l´Arola Editors. 

És un magnífic llibre, il.lustrat amb mapes geològics i rutes completes per fer una interpretació geològica d´una de les nostres comarques del Pirineu. Ara només resta, cordar-se les botes i  fer camí per descobrir aquestes meravelles.Obviament, no puc deixar de pensar amb el meu estimat Pallars Jussà que també disposa de multitud de llocs per visitar.

En podeu tenir un tast amb el següent mapa de senders del Pallars Jussà.Si esteu interessats en el tema, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha publicat un recull amb tots els espais d´interés geològic.

(Publicat en el blog Una aturada biològica el dg 1 d'abril del 2012) 

Un mar de sons

De manera quasibé diària arriben a les nostres oïdes múltiples sons. En alguns casos, els busquem nosaltres mateixos i ens serveixen per copsar amb breus instants que passa pel món.

En d'altres es tracta de la música que ens arriba i que ens proporciona benestar.

Però, en la majoria dels casos els sons conviuen amb nosaltres i se'ns escapen.¿ Us agradaria atrapar-los?

Bé, doncs hi ha una web que us ho permetrà fer i amb molta comoditat.  

 

Uns ocells en un bosc a primeres hores del matí o bé una pluja acompanyada de trons

Només cal inscriure's en la web del FreeSound.org per poder gaudir de tots aquests sons que podreu baixar e instal.lar en els vostres mòbils de darrera generació o bé en les vostres pròpies creacions, respectant les condicions imposades pels autors.

De la mateixa manera, fa un temps que vaig descobrir la pàgina del projecte LIDO (Listening the Deep Ocean Environment) on hi participa el Laboratori d´Aplicacions Bioacústiques de Catalunya de la UPC.

 Es poden escoltar sons dels oceans profunds en temps real

O bé triar entre algunes gravacions de sons marins, ja siguin d'origen humà o d'origen natural. Jo us he triat com sona un terratrèmol de gran intensitat a les costes del Japó.

El cel blau (II inacabat)

Va pujar al terrat amb el cubell als dits per recollir la roba i amb el palmell de la mà fent una visera per protegir-se del sol.La llum era blanca, mediterrània, colpidora i la noia esperava que la calor hagués fet la seva feina amb la roba mullada. El vent feia de les seves i els seus llargs cabells rossos se li posaven davant de la cara.Des d'aquell indret va copsar d'una mirada el paisatge amb els seus ulls blaus de mar profund.Va adonar-se que l´alçada i la llunyania feien miracles. Aquelles onades que al matí la marejaven i semblaven inabastables quan estava asseguda a la barca, es convertien en un tranquil llençol blau marí tacat de línies blanques. Una de les peces de roba esteses li va propinar una fuetada a la cara, fent-la baixar dels núvols.Les tovalloles, els tovallons i les estovalles blanques estesos al filat havien agafat vida i es movien al ritme marcat pel vent., fent figures fugisseres, acaronat-se els uns amb els altres i a voltes posant-se horitzontals amb els cops de tramuntana. Va agafar la primera peça de roba de l'estenedor per treure la pinça de fusta que la subjectava i va tancar els ulls. Dins seu va ressonar la darrera melodia que havia practicat amb el violí, mentre la seva ànima ballava i s´assecava al seu compàs.Ara som lliures.

 

Potències de 10

La naturalesa és unica i ens desborda per totes bandes. Des de l'antigüitat l´home ha après a interpretar el cel estel.lat i més endavant hem estat capaços d'entrar dins el món microscòpic. Potència a potència, hem guanyat a la foscor i encara no hem trobat els límits.I al centre de tot aquest immens coneixement l´home.

 

En aquest magnífic video (de Ray Eames i Charles Eames filmat el 1977) podem viatjar des del nostre centre cap a l´immensament gran i l´immensament petit. També ho podeu fer via aquesta pàgina web: Powers of ten

I

I si encara, us heu quedat amb ganes de viatjar, podeu utilitzar el programa Celestia i fer la vostra personal Odisea 2012 de l´Espai

Però si us agafa mandra de fer un viatge tant llarg, també podreu mirar els estels com hem fet tota la vida. Tocant de peus a terra i en una bonica nit del dia que vosaltres elegiu amb el programa Stellarium

Trobareu els enllaços per descarregar els programes a la pàgina de Recursos de formació

Yoani Sánchez, un blog per parlar al món

Passejar per una llibreria és una activitat que m´agrada fer sovint. Anar recorrent les estanteries plenes de volums i de sobte aturar-se davant d´un llibre en concret per què el títol o la portada del llibre et crida insistentment l'atenció. Llavors toca agafar-lo, mirar la portada i la contraportada. Anar passant els fulls i veure com les lletres formen paraules i adquireixen un significat que t'acaba captivant. 

Obviament, és el que em va passar amb el llibre de la Yoani. D'ella no en sabia res però del Wordpress si que n´havia sentit a parlar. 

El preu no estava gens malament. Només em molestava una cosa i era que el pròleg l´havia escrit l'Esperanza Aguirre, la Presidenta de la Comunitat de Madrid. Així que vaig decidir deixar-lo on l´havia trobat.

Però les crides que et fa un llibre, mai les pots obviar. Així que me'l vaig acabar comprant.

El més interessant de tot plegat és trobar un llibre que barreja la tècnica, l'art d'escriure i les vivències personals d´aquesta Blogger internacionalment reconeguda.

Només puc dir: Gràcies Yoani!

Per descobrir el teu petit món i el de moltes altres persones

Viatjar en autocaravana

Una autocaravana  és  un vehicle a motor preparat per realitzar les funcions de desplaçament pròpies de qualsevol vehicle però que disposa d´un espai habitable i amb els mateixos espais i serveis dels quals es disposen en una casa quan es troba estacionat. 

El vehicle acostuma a ésser una furgoneta sobre la qual s´hi instal.la la cel.la d´habitage.

La cel.la d´habitatge es construeix d´una manera molt similar a una caravana. Acostuma a disposar d' una cuina, un petit menjador amb taula i seients, un petit servei amb wc i dutxa i els llits. El fet que incorpori aquests serveis implica un conjunt d´instal.lacions de gas, d'electricitat, d´aigua i de recollida d'aigües grises i negres.

• Instal.lació de gas
  • Cuina que funciona amb propà o butà
  • Escalfador d´aigua calenta que funciona amb propà o butà
  • Espai per col.locar l´ampolla de propà i butà, així com tot el sistema de distribució.
  • Calefacció de gas de l´habitacle (hi ha alguns models que funcionen amb el mateix gasoil del vehicle)
  • Nevera trivalent  en mode funcionament amb gas
• Istal.lació elèctrica
  • Bateria auxiliar, sistema de càrrega de la bateria.
  • Sistema d´il.luminació de la cel.la de l´habitacle que pot funcionar amb corrent alterna o continua.
  • Nevera trivalent en mode de funcionament amb corrent alterna i corrent contínua.
  • Sistema d´interconnexió a la xarxa elèctrica externa amb corrent alterna.
• Istal.lació d´aigüa i de recollida d'aigües grises o negres
  • Dipòsit amb capacitat per emmagatzemar aigua neta amb un punt d´ompliment.
  • Bomba elèctrica per distribuir l´aigua neta.
  • Sistema de distribució d´aigua neta freda i calenta.
  • Dipòsit amb capacitat per emmagatzemar les aigües grises amb una vàvula manual o automàtica de buidatge (per buidar les aigües en els punts habilitats).
  • Sistema de tuberies de recol.lecció de les aigües grises de la pica de la cuina, pica de rentar les mans i plat de la dutxa.
  • Dipòsit per emmagatzemar les aigües negres (caset WC)

En el mercat podem trobar diferents fabricants i models, però podem reduir a tres models bàsics les autocaravanes.

• Caputxines
• Perfilades
• Integrals

Les distribucions internes dels diferents espais i serveis també poden variar en aquest tipus de models bàsics.

Podeu obtenir més informació de:

• ROJAS, Antonio - "Guía práctica de camping-caravaning. Con la casa a cuestas" , Ediciones Peldaño, tercera edició

O bé de les següents webs:

• La autocaravana - Foro Webcampista
• Viajar en autocaravana
• Cómo ser campistas y no morir en el intento
• Fòrum AC Pasión
• Fòrum de Totcamping CAT

També és pot trobar molta informació en la nova revista digital OnRoad Magazine creada pels bloggers, Conrad i Echobelly,  creadors del Blog Cómo ser campistas y no morir en el intento 

Open publication - Free publishing - More areas

Ara fa un any (I,II i III)

A les cinc de la matinada del dia 1 de gener poques coses es senten pels carrers. El soroll del camíó de les escombreries trenca el silenci de la nit, mentre un gat ràpidament es refugia sota el vehicle estacionat en la zona reservada per les ambulàncies.Malgrat la senyal prou visible de prohibit l'estacionament el cotxe d´algun veí manté de forma orgullosa la seva plaça conquistada de matinada.
Si el dia 1 de gener no treballen ni les grues!
Dins de la sala reservada al personal administratiu només hi ha un metge.Les llums il.luminen tota la sala amb aquella blancor fluorescent. De manera diligent el sanitari tecleja a l´ordinador el diagnòstic de la darrera visita a l´historial mèdic del seu pacient. Sobtadament para per fer un badall. Mira un moment per la finestra i s'aixeca a estirar les cames. La màquina de cafè es troba al menjador del personal i només cal creuar un passadís. Dins el menjador taules blanques, unes cadires blaves, una nevera pel personal i un televisor al damunt. A les parets un collage amb les fotografies dels companys del sopar del centre de l'any 2009 i un taulell amb els papers del sindicat. El metge posa les monedes dins la màquina i gira el cap per veure les notícies enllaunades del Canal 3/24. El televisor té la veu silenciada i ell es centra en les notícies de darrera hora que surten a la part inferior de la pantalla.S'asseu i fa el primer xarrup de cafè del got de plàstic. Sobtadament sona el telèfon de la sala dels administratius. D´un bot es posa de peus i surt a contestar

- CAP d´urgències, li parla el Doctor Vendrell! digui?

- Ha sortit una urgència domiciliària de darrera hora. L'avis és de fa poca estona 

 El metge agafa un full i un boligraf mantenint el telèfon a l´orella.

- Em pot dir el nom i les dades del pacient? Um, ok! El pacient es diu Antonio i té 83 anys, dolor a la zona del braç, tos i problemes respiratoris. ¿alguna cosa més? ah, ok! Historial d´hipertensió, numero d´avis 124. Em pot tornar a repetir el nom complet i l´adreça? Ah ok! Antonio Cifuentes i viu al carrer Vallirana, número 21.

Dins del box d'urgències els leds de la pantalla de l´ordinador i la porta entreoberta són suficients per il.luminar parcialment l´estança.  Damunt de la llitera es distingeix un cos immòbil que respira acompasadament En un instant el silenci dona pas al remor llunyà d'uns passos que s´apropen cap a la consulta. El Doctor Jaume Vendrell obre la porta i amb la seva veu greu diu:

. Bon dia Carles! Tenim un domi!

Aquelles paraules i la llum que entra a la consulta catalitzen el despertar del lleuger son del conductor. Aquesta nit ha estat llarga i feixuga. El darrer servei l´han fet a les dues de la matinada i el conductor quasibé no ha aclucat els ulls fins a les 4. Els sorolls distants dels telèfons i els cops de les portes l´han impedit dormir.

El Carles es frega els ulls, s'incorpora i surt del sac de dormir completament vestit. Només li cal posar-se les sabates. Es dirigeix als WCs del centre per rentar-se la cara. Encara mig estabornit s'apropa a la sala menjador.

-Doctor, tinc el temps suficient per fer un tallat ràpid?

-Si home! Mentrestant Jo reviso el maletí d´urgències He d´agafar el pulsi i l´estetoscopi també!

En menys d´un minut el conductor ja té el seu tallat a les mans i se`l pren àvidament mentre el Doctor l´espera carregat amb la motxilla a la porta.

Els dos homes es dirigeixen cap al cotxe. El viage cap al domicili del pacient transcorre en el més absolut silenci que només és tallat per les indicacions de la dolça veu femenina del GPS Estan a punt d´arribar i el GPS  dona les darreres instruccions:

- Siga recto y en 500 metros gire a la derecha.

- Siga recto y en 100 metros gire a la derecha

- Em sembla que aquest GPS ens està portant a l´hort i prenent el pèl Carles!

- En 50 metros gire a la derecha y destino punto por la derecha

El conductor que no coneix la zona gira i llavors:

- Recalculando

- Merda! Ja m´he equivocat! - brama el conductor.

- Jo diria que anem bé Carles. El carrer és molt a prop. Sortim del cotxe a veure si trobem algun rètol.

Aquell petit descampat infecte és el punt final marcat pel GPS i no hi ha cap carrer. Només un edifici molt alt i al seu cantó una barraca i la porta d´entrada d'un pàrking de camions.

Les llums llargues del vehicle d'urgències il.luminen la foscor  i el motor trenca el silenci de la nit. Així que  surten a investigar,  els gossos del parking comencen a bordar intensament i al cap d´uns instants es sent com puja una persiana de l´edifici més alt. En la claror de la finestra es distingeix la silueta d´un veí que treu el nas.

El Doctor sense penaar-s'ho dues vegades pren la iniciativa i cridà:

-Escolti Senyor! És aquest el carrer Vallirana número 21?

-¿Cómo dice?

- Le pregunto si esta es la calle Vallirana. Somos del servicio de Urgencias Médicas Domiciliarias.

. Ah! Si esta es la calle Vallirana. Buenas noches! - El senyor va tornar a baixar de cop la persiana i es va tancar la finestra de llum i d'informació.

En aquell moment els dos homes, el metge i el conductor, es van mirar sense dir res però amb cara d´incredulitat i sorpresa.

-Doncs bé Carles! Suposo que ja hem arribat. Déu ésser aquella barraca que hi ha al costat del parking.

L'albada és un dels moments en què fa més fred a l´hivern. El sol s´ha post fa hores i es pren el seu temps abans de treure el cap per l´horitzó blau marí. La respiració del conductor genera llonguets de vapor sense paraules que desapareixen en segons mentre espera la tornada del metge. Aquests moments esdevenen petits oasis de calma i lentitud.

Els crits del Doctor el posen en estat d'alerta i en Carles va cap a la casa.Travessa la barrera que dona accés al jardí sense pensar en els gossos i es planta davant la porta de la casa.
No gosa entrar sense preguntar. Travessar la llinda d´una casa és un límit personal que t´hi han de donar permís per què et dóna accès a un món únic que és el rebedor de l'ànima humana.
Una vegada a dins, no fa cap exclamació davant la visió.A l'enrajolat brut s´hi han escolpit els camins més transitats cap a les diferents estances i com una illa solitària resta al terra una capsa d'ajuda de la Creu Roja. Pocs mobles i tots plens de coses amuntegades de manera desendreçada. Al davant seu un home d'avançada edat assegut en un sofà davant el que s´adivina com la superfície d´una taula .Una petita flassada quadriculada li tapa les cames.Ni tan sols el fred s'amaga en aquesta casa malgrat l'estufa elèctrica  El metge li agafa el canell de la mà i li va fent preguntes que no respon
 -¡Escuche! ¿que me oye? ¿Se encuentra bien? Ahora no se preocupe por nada que estamos aquí para ayudarle.
 -Ahora le voy a mirar la presión. Durante unos minutos no se mueva. 
 -Carles passa'm l'oxímetre i l'estetoscopi.
El noi diligent, compleix les ordres.
 -Ostres quina saturació més baixa! -continua amb les preguntes
 - ¿Hace mucho que tiene esta tos?
L'Antonio es decideix a contestar amb un si que quasibé no s´escolta. Té els llavis blaus i la pell molt pàl.lida
- Antonio usted toma medicación para el corazón ¿verdad? ¿dónde tiene la medicación?
Aixeca dèbilment la mà per senyalar amb el dit cap a l´armari amb vidriera que hi ha en un racó de la sala.
- Carles, si us plau, busca dins l´estanteria. A veure si trobes la medicació que pren el senyor Antonio.
El noi pren el camí net traçat cap a la cuina procurant no trepitjar la part fosca i llefiscosa. Es deté per fer una llambregada furtiva cap a la cuina. Veu amb astorament la pica plena de plats bruts i el marbre amb capses de menjar obertes. Hi ha un gos que avui fa festa major amb els desperdicis amuntegats a fora del cubell de la brossa. No sap d´on ha sortit i pensa que potser s´ha esmunyit per la porta mentre entrava.
Li costa una mica trobar la medicació però al cap d´uns llargs minuts al darrera d´un sobre d´una factura de la llum apareix la caixa.
-Porta'm la caixa!- mentre el metge segueix interrogant al pacient-  Antonio, ¿esta es la medicación que habitualmente toma? 
El pacient afirma amb el cap sense afegir cap més paraula.
-¡Oiga Antonio! ¿Usted tiene familia? 
El pobre home fa que no amb el cap mentre articula un si amb un lleuger fil de veu.
-Ahora, vamos a llamar a la ambulancia porqué tenemos que ingresarle y hacerle unas pruebas que aquí no le podemos hacer.
Tot d´una, de l'habitació fosca que hi havia al darrera del sofà apareix un segon home davant la sorpresa del metge i el conductor. S'adreça sense dir res cap a la cuina i foragita els gossos a crits. Es sent com s´obre una aixeta i al cap d´una estona surt de la cuina enclexinant-se els seus cabells negres mullats i greixosos.
-Oye Antonio, mira que voy a salir. 
-Pues me van a llevar al hospital
-¡Ah vale! Cuando llegues al hospital y tengas la habitación asignada me llamas.Te vendré a ver un momento.
El cop de porta i el crit d' Adéu! van resonar a l´habitació. 

-Passa'm el mòbil que trucaré al 061. M´han d´enviar una ambulància i portar aquest home a l´hospital. 

-Li parla el Doctor Vendrell. M´han d´enviar una ambulància no medicalitzada per portar al pacient Antonio Cifuentes del carrer Vallirana número 21 cap a l´hospital de Can Ruti, codi alfa tango charly 122  

Mentre el metge està pel pacient, el conductor es queda al carrer esperant l´ambulància. Al cap d´uns cinc minuts veu pareixer la llum ataronjada intermitent.Després d'acomodar al senyor Antonio en una llitera, el vehicle surt cap al servei d´urgències de l´hospital.
El camí de tornada al CAP d´urgències els porta per l´antiga N-II que s´ha convertit en zona d´esbarjo i oci nocturn. Les discoteques no fa gaire que han tancat i els clients no es resignen a marxar i deixar orfena la nit de cap d'any. Grupets de nois i noies joves asseguts a les voreres amb el got de cervesa o el cubata a la mà. Alguns travessant la nacional sense mirar, obviant els semàfors i els passos de zebra, altres intentant entrar en un altre local.
I la vida i el dia continuen, sense mirar cap endarrera.

Ara fa un any (i III)

L'albada és un dels moments en què fa més fred a l´hivern. El sol s´ha post fa hores i es pren el seu temps abans de treure el cap per l´horitzó blau marí. La respiració del conductor genera llonguets de vapor sense paraules que desapareixen en segons mentre espera la tornada del metge. Aquests moments esdevenen petits oasis de calma i lentitud.

Els crits del Doctor el posen en estat d'alerta i en Carles va cap a la casa.Travessa la barrera que dona accés al jardí sense pensar en els gossos i es planta davant la porta de la casa.
No gosa entrar sense preguntar. Travessar la llinda d´una casa és un límit personal que t´hi han de donar permís per què et dóna accès a un món únic que és el rebedor de l'ànima humana.
Una vegada a dins, no fa cap exclamació davant la visió.A l'enrajolat brut s´hi han escolpit els camins més transitats cap a les diferents estances i com una illa solitària resta al terra una capsa d'ajuda de la Creu Roja. Pocs mobles i tots plens de coses amuntegades de manera desendreçada. Al davant seu un home d'avançada edat assegut en un sofà davant el que s´adivina com la superfície d´una taula .Una petita flassada quadriculada li tapa les cames.Ni tan sols el fred s'amaga en aquesta casa malgrat l'estufa elèctrica  El metge li agafa el canell de la mà i li va fent preguntes que no respon
 -¡Escuche! ¿que me oye? ¿Se encuentra bien? Ahora no se preocupe por nada que estamos aquí para ayudarle.
 -Ahora le voy a mirar la presión. Durante unos minutos no se mueva. 
 -Carles passa'm l'oxímetre i l'estetoscopi.
El noi diligent, compleix les ordres.
 -Ostres quina saturació més baixa! -continua amb les preguntes
 - ¿Hace mucho que tiene esta tos?
L'Antonio es decideix a contestar amb un si que quasibé no s´escolta. Té els llavis blaus i la pell molt pàl.lida
- Antonio usted toma medicación para el corazón ¿verdad? ¿dónde tiene la medicación?
Aixeca dèbilment la mà per senyalar amb el dit cap a l´armari amb vidriera que hi ha en un racó de la sala.
- Carles, si us plau, busca dins l´estanteria. A veure si trobes la medicació que pren el senyor Antonio.
El noi pren el camí net traçat cap a la cuina procurant no trepitjar la part fosca i llefiscosa. Es deté per fer una llambregada furtiva cap a la cuina. Veu amb astorament la pica plena de plats bruts i el marbre amb capses de menjar obertes. Hi ha un gos que avui fa festa major amb els desperdicis amuntegats a fora del cubell de la brossa. No sap d´on ha sortit i pensa que potser s´ha esmunyit per la porta mentre entrava.
Li costa una mica trobar la medicació però al cap d´uns llargs minuts al darrera d´un sobre d´una factura de la llum apareix la caixa.
-Porta'm la caixa!- mentre el metge segueix interrogant al pacient-  Antonio, ¿esta es la medicación que habitualmente toma? 
El pacient afirma amb el cap sense afegir cap més paraula.
-¡Oiga Antonio! ¿Usted tiene familia? 
El pobre home fa que no amb el cap mentre articula un si amb un lleuger fil de veu.
-Ahora, vamos a llamar a la ambulancia porqué tenemos que ingresarle y hacerle unas pruebas que aquí no le podemos hacer.
Tot d´una, de l'habitació fosca que hi havia al darrera del sofà apareix un segon home davant la sorpresa del metge i el conductor. S'adreça sense dir res cap a la cuina i foragita els gossos a crits. Es sent com s´obre una aixeta i al cap d´una estona surt de la cuina enclexinant-se els seus cabells negres mullats i greixosos.
-Oye Antonio, mira que voy a salir. 
-Pues me van a llevar al hospital
-¡Ah vale! Cuando llegues al hospital y tengas la habitación asignada me llamas.Te vendré a ver un momento.
El cop de porta i el crit d' Adéu! van resonar a l´habitació. 

-Passa'm el mòbil que trucaré al 061. M´han d´enviar una ambulància i portar aquest home a l´hospital. 

-Li parla el Doctor Vendrell. M´han d´enviar una ambulància no medicalitzada per portar al pacient Antonio Cifuentes del carrer Vallirana número 21 cap a l´hospital de Can Ruti, codi alfa tango charly 122 

Mentre el metge està pel pacient, el conductor es queda al carrer esperant l´ambulància. Al cap d´uns cinc minuts veu pareixer la llum ataronjada intermitent.Després d'acomodar al senyor Antonio en una llitera, el vehicle surt cap al servei d´urgències de l´hospital.
El camí de tornada al CAP d´urgències els porta per l´antiga N-II que s´ha convertit en zona d´esbarjo i oci nocturn. Les discoteques no fa gaire que han tancat i els clients no es resignen a marxar i deixar orfena la nit de cap d'any. Grupets de nois i noies joves asseguts a les voreres amb el got de cervesa o el cubata a la mà. Alguns travessant la nacional sense mirar, obviant els semàfors i els passos de zebra, altres intentant entrar en un altre local.
I la vida i el dia continuen, sense mirar cap endarrera.

El dia que vam coincidir Tú i Jo

La foscor ja fa estona que s´ha apropiat dels carrers de Mataró i les llums de les faroles li donen un ambient ataronjat mentre el fred fa la resta.Poca gent  visible pel barri del Palau Escorxador. Les empreses que encara queden en aquest entramat de carrers quadriculats ja han tancat al migdia.
Algunes persones s´afanyen a fer la compra  de darrera hora abans de la cel.lebració de la nit del 24 de desembre.El resignat botiguer despedeix al darrer comprador amb un somriure a la cara i un "Bon Nadal i Bones Festes!" mentre baixa apresuradament la persiana,  no fos el cas que entrés un altre client.

L'Aniol baixa  pel carrer Floridablanca direcció mar absort en els seus pensaments. Va amb el pilot automàtic posat i cercant els contenidors. Una munió d'idees i pensaments li passen pel cap.S´atura davant les brosses i fa una mirada ràpida i apunta a la fulla de registres. En bon estat i sense pintades. Obre el contenidor i observa l´interior. El contenidor està ple de cartró d´embalatge i porexpan.

-Au! Un altre que no sap reciclar. Mira que arriba a ésser fàcil plegar el cartró i portar-lo quatre passes més enllà i posar-lo al contenidor blau. Però no! Va i el tio mandrós i ho fot tot directament al rebuig.

No és una feina complicada per Ell això d'anar resseguint i comprovant els contenidors. Encara recorda  el dia de l´entrevista amb la seva Cap. Va estar a punt de posar-se a riure quan li va fer la darrera pregunta.

-Tens la formació adequada però ¿no et farà fàstic remenar dins els contenidors? Has de pensar que s´han d´obrir i regirar bé per veure el seu contingut amb una varilla.

Davant d´aquella qüestió es va quedar frapat i va repassar mentalment les darreres paraules que havia sentit abans de donar una resposta. Era clar que li interessava la feina però va contestar sense pensar-s'ho massa:

-Bé Jo no tinc cap problema en remenar les escombraries amb un pal. Ha de pensar que he estat al damunt d'un contenidor de tretze tonelades de fangs de depuradora. Amb una pala els havíem d´anar removent per tal d´omplir-lo correctament. I era al mgdia de l´agost i estava envoltat per un eixam de mosques. Així que crec que ja estic curat d´espants i podré fer correctament la feina malgrat la meva formació.

-Doncs bé! Moltes gràcies per portar el teu cCurriculum vitae i venir a l´entrevista.

La noia en aixecar-se i li va estendre la mà. Els dos es van donar una encaixada de mans. Havia estat preocupat per aquell moment doncs havia llegit molt darrerament sobre com s'havia de fer una entrevista i com donar la mà correctament.Va calcular mentalment la força de l´apretada. Ni massa fort, ni massa fluix! 
Mentrestrant la seva futura Cap obria la porta i feia el darrer comentari:

-Tant aviat com haguem pres una decisió us ho farem saber als candidats. Que tinguis molt bon dia Aniol!

Van haver de passar uns dies que es van fer molt llargs abans no va sonar el mòbil anunciant la bona nova.  Ara ja feia uns quatre mesos que treballava en aquella feina i estava força content. Tenia carrer, tenia llibertat de moviments!

Aquest fil de pensament s´aturà en veure el Camí Ral doncs havia de girar a la dreta en direcció al centre de Mataró per després haver de baixar pel carrer Confreria de Sant Elm fins a la Plaça Jordi Capell.

En arribar a la darrera cruïlla que el menava cap a la plaça va poder veure com el Nadal ja havia estat prou generós. La brossa s´havia acumulat tant i tant davant dels contenidors groc, verd i blau que no hi havia possibilitat d´accedir-hi. Aquesta nova societat rica i opulenta havia aconseguit que el que abans tenia un valor, fos superflu. Els cartrons, ampolles de vidre de la festa i mobles amuntegats donaven una trista sensació de brutícia del nou ric.

Va apuntar-ho als seus registres i va seguir caminant fins la plaça. Començava a estar cansat de la caminads i va arribar als seus darrers contenidors.a tocar de l´avinguda del Maresme. Amb el peu va apretar la palanca i mentre amb una llanterna a la mà il.luminava l´interior del contenidor, amb l'altra remenava les bosses per fer-se una idea del que hi havia allí dins. Va notar una presència estranya i va girar el cap per veure que una altra persona feia justament el mateix que ell.

-Serà una broma o equivocació d'alguns dels meus companys - pensà.

Els dos es van creuar una curta mirada de sorpresa per continuar cadascú amb la seva feina. L'home vell va continuar rebuscant fins que va trobar el seu preciat tresor. El que la gent llençava li donaria part dels diners que necessitava per sobreviure. L'Aniol va tancar el contenidor i va dornar una darrera furtiva mirada al senyor gran abans de marxar cap a casa.

Oh, pensa dues vegades, per què és un altre dia per a tú i per a mi al paradís!

Pensa-hi!

Ara fa un any (II)

Dins del box d'urgències els leds de la pantalla de l´ordinador i la porta entreoberta són suficients per il.luminar parcialment l´estança.  Damunt de la llitera es distingeix un cos immòbil que respira acompasadament En un instant el silenci dona pas al remor llunyà d'uns passos que s´apropen cap a la consulta. El Doctor Jaume Vendrell obre la porta i amb la seva veu greu diu:

. Bon dia Carles! Tenim un domi!

Aquelles paraules i la llum que entra a la consulta catalitzen el despertar del lleuger son del conductor. Aquesta nit ha estat llarga i feixuga. El darrer servei l´han fet a les dues de la matinada i el conductor quasibé no ha aclucat els ulls fins a les 4. Els sorolls distants dels telèfons i els cops de les portes l´han impedit dormir.

El Carles es frega els ulls, s'incorpora i surt del sac de dormir completament vestit. Només li cal posar-se les sabates. Es dirigeix als WCs del centre per rentar-se la cara. Encara mig estabornit s'apropa a la sala menjador.

-Doctor, tinc el temps suficient per fer un tallat ràpid?

-Si home! Mentrestant Jo reviso el maletí d´urgències He d´agafar el pulsi i l´estetoscopi també!

En menys d´un minut el conductor ja té el seu tallat a les mans i se`l pren àvidament mentre el Doctor l´espera carregat amb la motxilla a la porta.

Els dos homes es dirigeixen cap al cotxe. El viage cap al domicili del pacient transcorre en el més absolut silenci que només és tallat per les indicacions de la dolça veu femenina del GPS Estan a punt d´arribar i el GPS  dona les darreres instruccions:

- Siga recto y en 500 metros gire a la derecha.

- Siga recto y en 100 metros gire a la derecha

- Em sembla que aquest GPS ens està portant a l´hort i prenent el pèl Carles!

- En 50 metros gire a la derecha y destino punto por la derecha

El conductor que no coneix la zona gira i llavors:

- Recalculando

- Merda! Ja m´he equivocat! - brama el conductor.

- Jo diria que anem bé Carles. El carrer és molt a prop. Sortim del cotxe a veure si trobem algun rètol-

Aquell petit descampat infecte és el punt final marcat pel GPS i no hi ha cap carrer. Només un edifici molt alt i al seu cantó una barraca i la porta d´entrada d'un pàrking de camions.

Les llums llargues del vehicle d'urgències il.luminen la foscor  i el motor trenca el silenci de la nit. Així que  surten a investigar,  els gossos del parking comencen a bordar intensament i al cap d´uns instants es sent com puja una persiana de l´edifici més alt. En la claror de la finestra es distingeix la silueta d´un veí que treu el nas.

El Doctor sense penaar-s'ho dues vegades pren la iniciativa i cridà:

-Escolti Senyor! És aquest el carrer Vallirana número 21?

-¿Cómo dice?

- Le pregunto si esta es la calle Vallirana. Somos del servicio de Urgencias Médicas Domiciliarias.

. Ah! Si esta es la calle Vallirana. Buenas noches! - El senyor va tornar a baixar de cop la persiana i es va tancar la finestra de llum i d'informació.

En aquell moment els dos homes, el metge i el conductor, es van mirar sense dir res però amb cara d´incredulitat i sorpresa.

-Doncs bé Carles! Suposo que ja hem arribat. Déu ésser aquella barraca que hi ha al costat del parking.

El cel blau (I)

Aquell matí un artista havia pintat el cel de blau i traços de núvols blancs amb unes lleugeres pinzellades de taronja.

La Jordina i l'avi Eusebio baixaven agafats de la mà pels carrers empedrats en direcció a la mar.A la platja es trobaven la resta de pescadors espentejant les embarcacions cap a l'aigua.
La noia va pujar a la barca d'un salt mentre l'avi acabava de carregar la cistella amb l'esmorzar, el vi i l'aigua. Els esbufecs i crits del va vinga de l´avi i l´Idrissa resaltaven sobre el lleu rumor de les onades en besar la platja. Una vegada a l´aigua l´avi va conectar el petit motor de l´embarcació mentre la noia de peu es despedia del noi negre i la resta dels pescadors agitant la mà i cridant: -Adéu, adéu, adéu!

Amb poca estona l'avi va dirigir la barqueta al mig de la petita badia deixant al seu darrera una estel.la d´escuma blanca

- Jordina agafa el timó que Jo aniré deixant les nances!

-Avi! - va protestar la noieta - Ja saps que no m'agrada que em diguis Jordina!

-Escolta maca i com coi vols que et digui?

-Doncs podries dir-me Georgina! O Jou! M'agrada més! Ja t'ho he dit més vegades! - Va espetar amb to burleta

-Mira que n'arribes a ésser de carallota! Si tens un nom ben maco!  Bé t'he d'anomenar d'alguna manera! Va, prou xerrameca i més feina! Agafa fort el timó i tracta de mantenir el rumb!

Una vegada arribats a aquest punt la Jou sabia que no podia continuar amb la broma per què l'avi es volia concentrar en l'art de la pesca. Ellsdos sempre seguien aquest petit ritual en moments com aquell.Ella es feia l'enfadada però a la fi se li acabava escapant un somriure trapella sota el nas mentre l´avi remugava. Però aquesta vegada no hi va haver somriure i es va quedar silenciosa mirant l'horitzó. L'home va continuar feinejant aliè a les cabilacions de la néta.

La noieta va mirar cap a la línea de la costa. La silueta de les cases blanques del poble i l´església es dibuixava perfectament sobre el marró de la terra i les roques. En aquell instant es va imaginar aquell paisatge  com si fos la part mengívola d' un entrepà mediterrani, a dalt una llesca de cel blau i a sota una llesca de mar, tot ben amanit amb unes gotes de tramuntana i sol mediterrani.

Ara fa un any (I)

A les cinc de la matinada del dia 1 de gener poques coses es senten pels carrers. El soroll del camíó de les escombreries trenca el silenci de la nit, mentre un gat ràpidament es refugia sota el vehicle estacionat en la zona reservada per les ambulàncies.Malgrat la senyal prou visible de prohibit l'estacionament el cotxe d´algun veí manté de forma orgullosa la seva plaça conquistada de matinada.
Si el dia 1 de gener no treballen ni les grues!
Dins de la sala reservada al personal administratiu només hi ha un metge.Les llums il.luminen tota la sala amb aquella blancor fluorescent. De manera diligent el sanitari tecleja a l´ordinador el diagnòstic de la darrera visita a l´historial mèdic del seu pacient. Sobtadament para per fer un badall. Mira un moment per la finestra i s'aixeca a estirar les cames. La màquina de cafè es troba al menjador del personal i només cal creuar un passadís. Dins el menjador taules blanques, unes cadires blaves, una nevera pel personal i un televisor al damunt. A les parets un collage amb les fotografies dels companys del sopar del centre de l'any 2009 i un taulell amb els papers del sindicat. El metge posa les monedes dins la màquina i gira el cap per veure les notícies enllaunades del Canal 3/24. El televisor té la veu silenciada i ell es centra en les notícies de darrera hora que surten a la part inferior de la pantalla.S'asseu i fa el primer xarrup de cafè del got de plàstic. Sobtadament sona el telèfon de la sala dels administratius. D´un bot es posa de peus i surt a contestar

- CAP d´urgències, li parla el Doctor Vendrell! digui?

- Ha sortit una urgència domiciliària de darrera hora. L'avis és de fa poca estona 

 El metge agafa un full i un boligraf mantenint el telèfon a l´orella.

- Em pot dir el nom i les dades del pacient? Um, ok! El pacient es diu Antonio i té 83 anys, dolor a la zona del braç, tos i problemes respiratoris. ¿alguna cosa més? ah, ok! Historial d´hipertensió, numero d´avis 124. Em pot tornar a repetir el nom complet i l´adreça? Ah ok! Antonio Cifuentes i viu al carrer Vallirana, número 21.

El principi o el final de la resta del viatge

El dia del seu 35è aniversari semblava que s´hagués aturat el temps. Allò que havia d´ésdevenir un dia feliç en companyia de la seva parella va acabar en un no res. Després de bufar les espelmes va fer un comentari que va desencadenar el final o potser el principi.

El dia que van sortir les paraules de les dues boques es va trencar alguna cosa més que el silenci amb les seves veus armonioses.

Ella semblava que parlava en polonès i Ell en xinès. Dues visions contraposades i no massa reconciliables.

Va agafar el pastís i va intentar llençar-li a la cara d´Ell. La Mar va estar a punt de fer diana. Ella no va estar de sort doncs el pastís va impactar a la fotografia de la seva família i dels seus germans. La xocolata i la nata van anar regalimant tacant la fotografia del seu casament.

Aquella tarda, la porta de casa va quedar oberta, potser massa oberta. En Joel havia marxat amb poca cosa més que la roba i el seu mòbil.

Passejant sense rumb va anar a parar davant del port de Barcelona. En aquella gran instal.lació hi havia diferents parts cadascuna amb una vida ben diferent. Es va acostar a una embarcació on hi havia una passarel.la oberta. 

Instintivament va decidir pujar en aquella embarcació. Ningú li havia demanat, ningú li havia prohibit.

El grumet va preguntar al Joel cap on anava. Ell no en tenia ni idea. El grumet li va preguntar si havia vingut a enrolar-se i treballar. Ell va respondre que si. Li va preguntar pel seu equipatge i va respondre que no en portava. No hi va haver més preguntes. El  grumet va dir, camarot número 7 i sala de màquines.

El viatge va ésser dur. La sala de màquines era un lloc calorós i hi havia moments en què la mar picada impedia caminar. El mareig va ésser constant. Més d´un dia se li van escapar les llàgrimes. Qui li havia manat enrolar-se? Sabia que la decisió l'havia pres Ell. No hi va haver gaires moments de relax .L´enginyer de màquines i els mecànics l'apressaven. Els rodaments s´havien d´engreixar de manera continuada. El sol el va poder veure ben pocs dies i només el va ajudar l´esperança d´arribar al port. Un dia mentre treballava es va adonar que el vaixell s´estava aturant. El soroll de les màquines va començar a ésser menys intens. De sobte, l´enginyer de màquines li va dir que sortís que ja havien arribat. Podia gaudir del sol i fer un passeig pel port d´Auckland. Havia arribat a Nova Zelanda.