Algunes persones s´afanyen a fer la compra de darrera hora abans de la cel.lebració de la nit del 24 de desembre.El resignat botiguer despedeix al darrer comprador amb un somriure a la cara i un "Bon Nadal i Bones Festes!" mentre baixa apresuradament la persiana, no fos el cas que entrés un altre client.
L'Aniol baixa pel carrer Floridablanca direcció mar absort en els seus pensaments. Va amb el pilot automàtic posat i cercant els contenidors. Una munió d'idees i pensaments li passen pel cap.S´atura davant les brosses i fa una mirada ràpida i apunta a la fulla de registres. En bon estat i sense pintades. Obre el contenidor i observa l´interior. El contenidor està ple de cartró d´embalatge i porexpan.
-Au! Un altre que no sap reciclar. Mira que arriba a ésser fàcil plegar el cartró i portar-lo quatre passes més enllà i posar-lo al contenidor blau. Però no! Va i el tio mandrós i ho fot tot directament al rebuig.
No és una feina complicada per Ell això d'anar resseguint i comprovant els contenidors. Encara recorda el dia de l´entrevista amb la seva Cap. Va estar a punt de posar-se a riure quan li va fer la darrera pregunta.
-Tens la formació adequada però ¿no et farà fàstic remenar dins els contenidors? Has de pensar que s´han d´obrir i regirar bé per veure el seu contingut amb una varilla.
Davant d´aquella qüestió es va quedar frapat i va repassar mentalment les darreres paraules que havia sentit abans de donar una resposta. Era clar que li interessava la feina però va contestar sense pensar-s'ho massa:
-Bé Jo no tinc cap problema en remenar les escombraries amb un pal. Ha de pensar que he estat al damunt d'un contenidor de tretze tonelades de fangs de depuradora. Amb una pala els havíem d´anar removent per tal d´omplir-lo correctament. I era al mgdia de l´agost i estava envoltat per un eixam de mosques. Així que crec que ja estic curat d´espants i podré fer correctament la feina malgrat la meva formació.
-Doncs bé! Moltes gràcies per portar el teu cCurriculum vitae i venir a l´entrevista.
La noia en aixecar-se i li va estendre la mà. Els dos es van donar una encaixada de mans. Havia estat preocupat per aquell moment doncs havia llegit molt darrerament sobre com s'havia de fer una entrevista i com donar la mà correctament.Va calcular mentalment la força de l´apretada. Ni massa fort, ni massa fluix!
Mentrestrant la seva futura Cap obria la porta i feia el darrer comentari:
-Tant aviat com haguem pres una decisió us ho farem saber als candidats. Que tinguis molt bon dia Aniol!
Van haver de passar uns dies que es van fer molt llargs abans no va sonar el mòbil anunciant la bona nova. Ara ja feia uns quatre mesos que treballava en aquella feina i estava força content. Tenia carrer, tenia llibertat de moviments!
Aquest fil de pensament s´aturà en veure el Camí Ral doncs havia de girar a la dreta en direcció al centre de Mataró per després haver de baixar pel carrer Confreria de Sant Elm fins a la Plaça Jordi Capell.
Va apuntar-ho als seus registres i va seguir caminant fins la plaça. Començava a estar cansat de la caminads i va arribar als seus darrers contenidors.a tocar de l´avinguda del Maresme. Amb el peu va apretar la palanca i mentre amb una llanterna a la mà il.luminava l´interior del contenidor, amb l'altra remenava les bosses per fer-se una idea del que hi havia allí dins. Va notar una presència estranya i va girar el cap per veure que una altra persona feia justament el mateix que ell.
-Serà una broma o equivocació d'alguns dels meus companys - pensà.
Els dos es van creuar una curta mirada de sorpresa per continuar cadascú amb la seva feina. L'home vell va continuar rebuscant fins que va trobar el seu preciat tresor. El que la gent llençava li donaria part dels diners que necessitava per sobreviure. L'Aniol va tancar el contenidor i va dornar una darrera furtiva mirada al senyor gran abans de marxar cap a casa.
Oh, pensa dues vegades, per què és un altre dia per a tú i per a mi al paradís!
Pensa-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada