divendres, 20 de juny del 2014

El cel blau (I)


Aquell matí un artista havia pintat el cel de blau i traços de núvols blancs amb unes lleugeres pinzellades de taronja.
La Jordina i l'avi Eusebio baixaven agafats de la mà pels carrers empedrats en direcció a la mar.A la platja es trobaven la resta de pescadors espentejant les embarcacions cap a l'aigua.
La noia va pujar a la barca d'un salt mentre l'avi acabava de carregar la cistella amb l'esmorzar, el vi i l'aigua. Els esbufecs i crits del va vinga de l´avi i l´Idrissa resaltaven sobre el lleu rumor de les onades en besar la platja. Una vegada a l´aigua l´avi va conectar el petit motor de l´embarcació mentre la noia de peu es despedia del noi negre i la resta dels pescadors agitant la mà i cridant: -Adéu, adéu, adéu!
Amb poca estona l'avi va dirigir la barqueta al mig de la petita badia deixant al seu darrera una estel.la d´escuma blanca
- Jordina agafa el timó que Jo aniré deixant les nances!
-Avi! - va protestar la noieta - Ja saps que no m'agrada que em diguis Jordina!
-Escolta maca i com coi vols que et digui?
-Doncs podries dir-me Georgina! O Jou! M'agrada més! Ja t'ho he dit més vegades! - Va espetar amb to burleta
-Mira que n'arribes a ésser de carallota! Si tens un nom ben maco!  Bé t'he d'anomenar d'alguna manera! Va, prou xerrameca i més feina! Agafa fort el timó i tracta de mantenir el rumb!
Una vegada arribats a aquest punt la Jou sabia que no podia continuar amb la broma per què l'avi es volia concentrar en l'art de la pesca. Ellsdos sempre seguien aquest petit ritual en moments com aquell.Ella es feia l'enfadada però a la fi se li acabava escapant un somriure trapella sota el nas mentre l´avi remugava. Però aquesta vegada no hi va haver somriure i es va quedar silenciosa mirant l'horitzó. L'home va continuar feinejant aliè a les cabilacions de la néta.
La noieta va mirar cap a la línea de la costa. La silueta de les cases blanques del poble i l´església es dibuixava perfectament sobre el marró de la terra i les roques. En aquell instant es va imaginar aquell paisatge  com si fos la part mengívola d' un entrepà mediterrani, a dalt una llesca de cel blau i a sota una llesca de mar, tot ben amanit amb unes gotes de tramuntana i sol mediterrani.





diumenge, 1 de juny del 2014

Ara fa un any (I)

A les cinc de la matinada del dia 1 de gener poques coses es senten pels carrers. El soroll del camíó de les escombreries trenca el silenci de la nit, mentre un gat ràpidament es refugia sota el vehicle estacionat en la zona reservada per les ambulàncies.Malgrat la senyal prou visible de prohibit l'estacionament el cotxe d´algun veí manté de forma orgullosa la seva plaça conquistada de matinada.
Si el dia 1 de gener no treballen ni les grues!
Dins de la sala reservada al personal administratiu només hi ha un metge.Les llums il.luminen tota la sala amb aquella blancor fluorescent. De manera diligent el sanitari tecleja a l´ordinador el diagnòstic de la darrera visita a l´historial mèdic del seu pacient. Sobtadament para per fer un badall. Mira un moment per la finestra i s'aixeca a estirar les cames. La màquina de cafè es troba al menjador del personal i només cal creuar un passadís. Dins el menjador taules blanques, unes cadires blaves, una nevera pel personal i un televisor al damunt. A les parets un collage amb les fotografies dels companys del sopar del centre de l'any 2009 i un taulell amb els papers del sindicat. El metge posa les monedes dins la màquina i gira el cap per veure les notícies enllaunades del Canal 3/24. El televisor té la veu silenciada i ell es centra en les notícies de darrera hora que surten a la part inferior de la pantalla.S'asseu i fa el primer xarrup de cafè del got de plàstic. Sobtadament sona el telèfon de la sala dels administratius. D´un bot es posa de peus i surt a contestar
- CAP d´urgències, li parla el Doctor Vendrell! digui?
- Ha sortit una urgència domiciliària de darrera hora. L'avis és de fa poca estona 
 El metge agafa un full i un boligraf mantenint el telèfon a l´orella.
- Em pot dir el nom i les dades del pacient? Um, ok! El pacient es diu Antonio i té 83 anys, dolor a la zona del braç, tos i problemes respiratoris. ¿alguna cosa més? ah, ok! Historial d´hipertensió, numero d´avis 124. Em pot tornar a repetir el nom complet i l´adreça? Ah ok! Antonio Cifuentes i viu al carrer Vallirana, número 21.