L'enginyer de mines s´havia tret la corbata. Avui tocava baixar al túnel en construcció, posar-se la granota i el casc blanc. Estaven en les fases finals de la construcció del nou túnel que havia d´unir les dues boques. Gràcies a la seva feina s´escurçava molt el pas entre les valls del Pirineu.
Va pujar al vehicle tot terreny per enfilar costa amunt la muntanya on es trobava la boca sud. Una corrua d'operaris sortien del seu torn mentre altres feien el sentit contrari, vers l'interior. Cares cansades, algunes rialles i algú comentant el darrer partit del Barça amb el Real Madrid.
El vehicle es començà a endinsar en la negror del túnel que s´il.luminava de tant en tant amb fluorescents i les espurnes incandescents del grup de soldadors que unien les varilles d´acer.
Després de passar la màquina Jumbo, l´encarregada de fer els forats pels explosius, van arribar al punt final. La zona restava il.luminada per algunes làmpades halògenes i les llums de la pala que extreien amb un soroll eixordador les roques de la darrera voladura.
Ell i els seus acompanyants van baixar amb la cara tibada. Es van reunir amb els capatàs i van intercanviar algunes paraules a crits tapades pel rondineig dels motors de la pala i els motors d´extracció d'aire.
En aquell moment, just en aquell moment, li van comunicar que en aquelles capes difícils de roca sedimentària havien trobat un fòssil. I no, no podien ésser restes marins o qualsevol altra cosa que els hagués permés avançar amb la voladura.En aquest cas es tractava de les restes d´un avantpassat de l´espècie humana.
-Atenció! Pareu totes les màquines i crideu als especialistes!
L´Ontiveros
en aquells moments estava maleïnt els seus propis osssos per la
situació en què es trobava, en la “tempesta
perfecta”...resumint, segons les seves paraules:
-
“En el pitjor lloc i en el pitjor moment!”
Qui
li havia manat enamorar-se perdudament de la Mar. Ell sempre deia que
li hauria agradat ésser “mariner” de la Marina Mercant com el
seu avi patern, l'Elias i com el seu pare, en Melcior. Però les
circumstànscies l´havien portat després d'estudiar a l´Escola
Náutica de Barcelona a aquell apartat indret de la Bretanya.
Un
minúscul illot de terra vorejat per les més salvatges corrents
marines i els mortífers esculls que havien segat la curta vida de
molts mariners fins que els enginyers navals van decidir la
construcció d´un nou far.
El
far l´havien construït a finals del segle XIX i des de la seva
posada en funcionament havia evitat múltiples catàstrofes
nàutiques. La seva llum clara i transparent arribava tres milles
enllà i el seu batec cíclic calmava als Capitans de vaixell més
inquiets i més intrèpids.
Darrerament
s´hi havien fet millores, un grup electrògen, espais molt més ben
condicionats i s´havia canviat l´emissora de ràdio. Tenien
provisions, lectura i fins i tot internet via satèl.lit!
En
definitiva i segons les seves paraules:
-“Molt
bonic si ets turista i només vas a gaudir d'un dia i de les
magnífiques postes de sol de la Bretanya i fer alguna foto!”
però que acostumava a reblar la frase tot remugant:
-
“Ah, però no és el mateix amb la mar dolenta i si t´hi has de
quedar més d'un dia! Si us plau, si vens a la Point du Raz
emporta't les ulleres de sol! I una capelina també! ”
Malgrat
tot, Ell sabia que aquella vegada era diferent. Li havia tocat fer la
ronda nocturna i ja les seves impressions durant la nit havien estat
desfavorables.El rum rum dels pensaments mentre vigilava la llum del
far i els comandaments de la sala de màquines no el deixaven
concentrar-se. Els seus pensaments eren més bé intuicions que en
algun moment havia de passar alguna cosa fosca i dolenta!
Mentre
avançaven les hores que s´alternaven amb les pauses per vigilar des
de dalt del far amb els prismàtics nocturns, guaitar el trànsit
marítim i apuntar-ho tot en la fulla de registres, mentre remugava:
-”Maleïda
ISO! M'agradaria conéixer al Set Ciències que la va inventar! Ja et
ben juro que li etzivaria unes quantes paraules! ”
I tot de sobte després d'un fort espectec, la llum s´apagà ies
trobà davant de la més inmediata foscor! La tempesta de llamps i
trons havia canviat de rumb malgrat les previsions dels homes del
temps de la FranceMéteo.
-”Maleïts
homes del temps de la FranceMéteo! Si fins i tot el Mauri de TV3 ho
faria millor!”
I el que en principi eren rumors llunyans i una mica de vent, havia
esdevingut una mar brava i agitada que feia trontollar fins i tot els
fonaments del far amb les seves envestides.
Obviament, “les coses dolentes, mai venen soles”. Aquell dia
s´havien conjurat, els astres, l'univers i en “Murphy” per
complicar-li la vida. La porta d'entrada al far havia quedat oberta
de bat a bat pel fort oratge del mar, el grup electrògen havia
deixat de funcionar i inmediatament tots els aparells elèctrics, la
ràdio, internet i la llum. La mar prenia allò que era seu! Estem en
els seus dominis!
-”On diantres vam posar les llanternes d´emergència!
Un crit gutural va sortir de la seva gola:
-”Freddyyyy!”
El
llamp que havia impactat a la finestra lateral del far, en la zona de
l'habitacle ho havia esquerdat tot i Ell, el seu company, en Fred,
jeia de bocaterrosa.
Presa
del pànic i d´un intens moment de solitud, veia tota la magnitud de
la tragèdia que li havia caigut al damunt.
S'
apropà amb una por intensa al cos inmòbil i pàl.lid del seu amic.
No va saber com reaccionar!
En
aquells instants, recordà els fulls de registre i que un gran
vaixell de mercaderies s´apropava a la costa per tal d´arribar al
port de Brest i que en les seves maniobres passsaria molt proper als
mortífers esculls del Point du Raz.
Es
desplomà interiorment! Presa del pànic per segona vegada en menys
de 2 minuts va pujar fins la cambra de màquines per valorar l´estat
de la sala de màquines. I....com no podia ésser d´una altra
manera, el segon grup electrògen, el d´emergència estava parat i
destrossat!
El
seu amic, el far, el vaixell! La seva professió de farer! Tot en
orris! L´unica companyia l'udol del mar i els xiscles de les
gavines.
Sense
forces, ni ganes de continuar, va baixar lentament les escales de
cargol fins la porta d´entrada al far, la porta de sortida al mar!
Ja no s´hi podia fer res! Res de res!
