La mare el va mirar amb condescendència i li va dir que sortis a jugar al carrer. El Joel només feia que entrar i sortir de l’habitació aixafant tot el que estava fregat. Era una cosa que la Carla no suportava de ningú. I el seu fill s’havia acostumat a les repeticions. De vegades repetia uns saltirons i d'altres vegades frases que només tenien sentit per ell. Sempre que el seu fill repetia de manera inesgotable li venia un posat de serenor i intentava estar calmada. Tots aquells anys l’havien ensenyat a acabar acceptant la situació. Però aquell dissabte no estava per gaires romanços i amb un crit i el posat que fan les mares enfadades va aconseguir que el Joel fes el que fan els fills, fer cas. Això si! Va sortir d'estampida movent els braços com un aligot i deixant tot de petjades noves al terra acabat de fregar. No podia més.
