divendres, 13 de febrer del 2015

El passadís dels abraços perduts (II)

Diuen que els gats tenen set vides però davant d'aquells alts murs de totxo i formigó que avui estaven a punt de caure,  es va fer una pregunta com a Ajudant Tècnic d´Obra: quantes vides acostuma a tenir un edifici?
El primer cop que el Joel va trepitjar els carrers al voltant de la Presó Model ho va fer en qualitat d'estudiarnt de primer d´arquitectura. El seu professor de "Bases per al Projecte I" els havia encarregat com a treball obligatori una maqueta i un estudi del Parc de l´Espanya Industrial. Havia anat a espetegar a aquells murs aprofitant un passeig de  solitud del diumenge.
No era conscient de les primeres ocupacions de l'espai. Sempre hi ha un abans o una primera vegada. I abans que res existís en aquest lloc, hi havia uns camps de cultiu i una petita cabanota de pedra que els pagesos feien servir de refugi i per guardar els estris. Després va venir la presó per recloure i mantenir sota control la creixent població delinqüent de la populosa  Barcelona revolucionària i industrial.A poc a poc i amb els anys els carrers i edificis van anar engolint els espais buits per esdevenir la ciutat compacta actual. 
De fet  va poder comprovar amb els seus propis ulls el passat i el present. Tota la teoria repetida fins a la sacietat a les pissarres de les aules universitàries cobrava vida en aquell recinte tancat. Primer van venir les fases de pilotatge i consolidació del terreny al voltant de les naus laterals i després la fase d'excavació. En un dels patis van trobar els restes de la casa. Els constructors i l´administració estatal de presons de finals del segle XIX no van tenir manies ni miraments. Una vegada enderrocada sense complexes la van colgar de terra i restà amagada i oblidada durant més de cent anys, fins al segle XXI. Inclús els reclusos mentre passejaven per aquell pati o jugaven a futbol eren totalment desconeixedors de la història que s´amagava sota els seus peus. El més important per a la majoria d´ells era respirar el poc aire de llibertat i de sol que els permetia aquell pati.
Després del trasllat a les noves instal.lacions, la presó va quedar tancada. Avui caminava per uns espais que només els funcionaris i els privats de llibertat podien "gaudir" pocs mesos abans.
Un funcionari encarregat de Serveis Peniteciaris de la Generalitat li va donar un feix de claus per tal d´anar obrint les reixes de les naus. El silenci d´aquell espai es va veure perturbat pel dringar del clauer a la mà i les trepitjades en el terra brut de pols. Va obrir el darrer reixat i va aparéixer davant els seus ulls la nau nua. Les portes de les cel.les estaven obertes i només sentia el batec del seu cor.
L'arribada del Director d´Obra, en Norman Foster era inminent.  Va sentir el motor i el soroll de les aspes de l´helicòpter.




dimarts, 3 de febrer del 2015

Pepe (no em toquis la Pepa)

Primer presentaré a la Pepa, a la meva Princesa i primavera de les meves pupil.les. Què pot dir un pare de la seva primogènita? Et vam posar de nom Pepa perquè hi proposà el padrí Josep,  però des del principi et vam anomenar Pepita perquè eres petitona com un pistatxo. Els teus primers passos els vas donar al passadís de la casa del poble. Recordo com premies el meu palmell i com eres la primera en acabar en acabar la pasta del plat. A primària vas aprendre a pintar amb els pinzells i vas presumir d'ésser la primera a pujar per les escales
De gran vas anar per primer cop a la John Hopkins per aprendre polítiques.Però després vas decidir opositar per una plaça pública a presons. Quin oprobi pels pares! Vas ésser la primera de les oposicions
No n´hi va haver prou perquè vas posar-te de peus a la teva primera hipoteca d'un pis a Peramàs.
Els pares vam espetar, prou! Pots posar-t'hi però ja pots preparar una bona picotada de pastarrufa! 
Però ens vas presentar al Pepe! El vas conéixer a la presó i ens vas espetar que era un polític pres de primera. Era palès que la comptabilitat P no li pertanyia i que no era un aprofitat.
Quina "panda" d'arreplegats, presumits i pocavergonyes.
Tot tenia un passi excepte la política! 


Així que Pepe no ens toquis més la Pepa!