Va d'història

Encara recordo quan de petit volia ésser arqueòleg, m'imagino que la pel.lícula d´Indiana Jones, "En Busca del Arca Perdida" em va impressionar.

...encara que he de dir que hi havia a la nostra casa una col.lecció de llibres de TimeLife sobre l´origen de l'home i les civilitzacions antigües que traginava damunt avall i alguna vegada llegia. Curiosament, poc temps després vaig començar 1er de BUP. Teníem l'assignatura d´Història Universal amb en Cisco Farràs. Per mi, amb 14 anys acabats de complir no feia gaire, la manera en què ens explicava l´assignatura era meravellosa i sempre acabava la lliçó amb una bibliografia complementària per si després volíem continuar llegint quelcom més. He de reconéixer que ha estat el millor professor que mai he tingut en la meva vida...cap dels professors que més endavant vaig tenir durant els estudis universitaris els recordo amb tanta sabiduria.

El nou retrobament amb la història ha anat de bracet d´un programa de Catalunya Ràdio dirigit per l´Enric Calpena amb la col.laboració de l'Oriol Jonqueras. Ambdós són capaços de transportar-me i fer viure alguns moments històrics

Us aconsello que ho escolteu

http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944

Enganxat als Reality Shows

Mai m´havia plantejat que un reality show em pogués agradar...però la veritat és que m´he quedat atrapat davant la petita pantalla observant com a partir d’un xassis, tubs doblegats, un motor, unes rodes i uns quants punts de soldadura apareixia un vehicle...però no de qualsevol tipus, no...una chopper americana completament tunejada al més pur estil ianqui.

Al final del programa els creadors de la bèstia la treuen a passejar per les grans carreteres americanes i jo des del meu sofà sembla que cavalco damunt d’una d’aquestes indomables motocicletes.

El programa no té desperdici per què entre cargol i eina, apareixen les bromes i les bronques d´aquesta família que ha creat el petit imperi de l’Orange County Choppers

Per si no fos prou, al Discovery Channel, hi ha un altre reality encara més espectacular que treu la meva vena marinera, Pesca Radical o Deadliest Catch. Aquest programa versa sobre la vida d’uns pescadors de crancs al mar de Bering que han de treballar en unes dures condicions i en unes jornades extenuants per aconseguir la seva quota de pesca durant la limitada temporada de captures. Un dels vaixells és el Nortwestern i el seu capità estrella és el Sig Hansen

Quan m’ho miro des del sofà de casa recordo la meva vella etapa de depurador on vaig passar algunes petites aventures i situacions crítiques, on més d’una vegada hauria agafat les eines i les hauria estampat contra el maleït filtre de bandes. És clar, que en aquest cas el reality que s´apropava més a la feina era el de Trabajo sucio

Entre el 9 i l'11 de març

Què estaveu fent l'onze de març del 2004?
Jo recordo que aquell dia em vaig llevar una mica tard, m'havia de preparar per anar a la feina i em feia falta una barra de pa per tal de preparar el berenar de la feina...i tot d´una, quan estava al forn d'En Rafel, vaig sentir que la dependenta parlava d'un gran atemptat.
Al pujar a casa, i encendre la televisió, em vaig quedar garratibat de veure el que havia passat.
En anar a la feina, la ràdio va quedar encesa tota l´estona i recordo haver escoltat el Sr. Acebes mentre esperava el moment d´entrar a la fàbrica.
El 14 de març, recordo que el vaig viure amb espectació i vaig fer un vot d'alegria en saber que havia guanyat les eleccions el PSOE amb en Zapatero mentre esperava que la meva dona sortís del CAP del Masnou.
No fa gaires dies que han passat les eleccions i s'ha tornat a reelegir en Zapatero del PSOE. Si no fos pel vot a la por de molts catalans i d'altres perifèrics tindríem al PP una altra vegada en el govern d´Espanya.
Durant aquests 4 darrers anys, hem hagut d´escoltar barbaritats i mitges veritats, hem vist somnis incomplerts i lleis inacabades, infraestructures enfonsades i inacabades.
De vegades fa falta que hi hagi canvis per què tot quedi igual.

Una poesia

LA PANTERA

Paris, Jardin des Plantes

Té el seu esguard tan fatigat de veure
passar els barrots, que ja res no reté.
És com si mil barrots tan sols hi hagués
i fora d'ells el món ja no existís.

El mòrbid caminar de forts passos flexibles
que gira en cercles molt i molt petits
és tal com una dansa de força al volt d´un centre
on es dreça atordit un gran voler.

Només a voltes el teló de la pupil.la
s'alça sense remor. Hi entra una imatge i va
creuant la calma tensa dels seus membres
finsque en atènyer el cor deixa de ser.

R. M. Rilke