El dia del seu 35è aniversari semblava que s´hagués aturat el temps. Allò que havia d´ésdevenir un dia feliç en companyia de la seva parella va acabar en un no res. Després de bufar les espelmes va fer un comentari que va desencadenar el final o potser el principi.
El dia que van sortir les paraules de les dues boques es va trencar alguna cosa més que el silenci amb les seves veus armonioses.
Ella semblava que parlava en polonès i Ell en xinès. Dues visions contraposades i no massa reconciliables.
Va agafar el pastís i va intentar llençar-li a la cara d´Ell. La Mar va estar a punt de fer diana. Ella no va estar de sort doncs el pastís va impactar a la fotografia de la seva família i dels seus germans. La xocolata i la nata van anar regalimant tacant la fotografia del seu casament.
Aquella tarda, la porta de casa va quedar oberta, potser massa oberta. En Joel havia marxat amb poca cosa més que la roba i el seu mòbil.
Passejant sense rumb va anar a parar davant del port de Barcelona. En aquella gran instal.lació hi havia diferents parts cadascuna amb una vida ben diferent. Es va acostar a una embarcació on hi havia una passarel.la oberta.
Instintivament va decidir pujar en aquella embarcació. Ningú li havia demanat, ningú li havia prohibit.
El grumet va preguntar al Joel cap on anava. Ell no en tenia ni idea. El grumet li va preguntar si havia vingut a enrolar-se i treballar. Ell va respondre que si. Li va preguntar pel seu equipatge i va respondre que no en portava. No hi va haver més preguntes. El grumet va dir, camarot número 7 i sala de màquines.
El viatge va ésser dur. La sala de màquines era un lloc calorós i hi havia moments en què la mar picada impedia caminar. El mareig va ésser constant. Més d´un dia se li van escapar les llàgrimes. Qui li havia manat enrolar-se? Sabia que la decisió l'havia pres Ell. No hi va haver gaires moments de relax .L´enginyer de màquines i els mecànics l'apressaven. Els rodaments s´havien d´engreixar de manera continuada. El sol el va poder veure ben pocs dies i només el va ajudar l´esperança d´arribar al port. Un dia mentre treballava es va adonar que el vaixell s´estava aturant. El soroll de les màquines va començar a ésser menys intens. De sobte, l´enginyer de màquines li va dir que sortís que ja havien arribat. Podia gaudir del sol i fer un passeig pel port d´Auckland. Havia arribat a Nova Zelanda.