Les seves mans eren ossudes i recargolades com les
branques d'un arbre acabat de podar. La seva pell era fràgil i pigallada
com l'escorça d'un bell plataner. Qualsevol petit cop li causava una ferida a la pell cansada. Les mans, sempre inquietes anaven
reseguint les arrugues dels llençols que li cobrien la meitat del cos i
que de tant en tant aixecava cap al cel. Malgrat totes les atencions dispensades no hi va haver una altra nova primavera per a ella.
