El cel blau (II, primera part, inacabat)

Els mars i els deserts tenen algunes coses en comú que només uns ulls blaus ben entrenats són capaços de veure. Ella era posseidora d´uns ulls blaus de mar profunda mentre l'avi tenia els ulls blaus turquesa,  semblant a l'aigua d'una cala sorrenca tranquil.la. Els cabells de la noieta eren tant rossos i llargs com els de moltes estrangeres nòrdiques i la pell molt clara, com una plaja d´arena fina, mentre l'avi tenia els cabells de color de la plata i la pell ben bruna. A primer cop d'ull semblava ben bé un llop de mar amb la seva cara angulosa, la seva barba blanca mal afaitada i el seu barret de mariner. A algunes persones del poble els despertava certa recança per què era esquerp, solitari i alguna vegada malcarat però com els mars i els deserts amagava tota la seva vida a l´interior, a recer del sol directe i de l´aire. A pocs centímetres de la seva pell rugosa bategaven les emocions. Només de tant en tant deixava saltar a la superfície algun dofí joganer en forma de somriure que inmediatament es capbussava en la seva ànima líquida i temporal.