Conte: El gos d´atura i el llop

Hi havia una vegada un gos d'atura que va néixer al Pirineu.La seva vida era plàcida i tranquil.la. Caminava entre els corders mentre el pare i la mare feien les tasques pròpies dels gossos d´atura, conduir els corders de raça xisqueta per les muntanyes i cap als corrals, a la veu i les ordres del pastor Simeó.

Els pares li havien parlat del llop però ell encara no li havia vist les orelles, ni la pell bruna, ni les dents serrades i preparades per mossegar. Li comentaven que més d´un cadell se l´havia empassat si no estaves previngut.

Van passar els anys, les primaveres, i les tardors amb la caiguda de les fulles i quan va créixer  es va trobar menant el seu propi ramat de corders.

Però caram quin ramat de xais més estranys, n´hi havia tres o quatre de negres! Un ramat de xais amb les seves pròpies normes i també tenia un problema: No entenia el pastor! Parlava en una llengua estranya que mai havia sentit.

Quan amb el xiulet i la mangala feia una senyal, ell sempre anava en direcció contrària i com no era d´estranyar, garrotada!

A poc a poc va aprendre però aquell pastor no li agradava i pensava que potser seria millor l´arribada del llop.

I al final, un dia, es va trobar al llop que era marronós i amb les dents serrades tal i com deien els pares.

Però ailàs! Què va fer el llop? No cruspir-se'l a ell sino a una de les ovelles.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos que el conte ja s'ha fos!