A veure Jordi Calma`t! Tornem-hi! En veu alta i respira. Prem aire. Un,
dos, tres! Inspira. Expira. No em queda gaire temps per sortir a explicar la
meva investigació. Però em
pregunto per què em poso
nerviós? Conec
el tema. Hi porto treballant un munt d’anys i
ara em queda només el
darrer tràmit.
Presentar-lo. Tesi acabada! Ho tinc tot a punt: les diapositives i el guió. Ja! Ja
sé que em
vols dir dimoniet interior. Manca un petit detall. Si!. Un petit detall que
altera completament el resultat de la meva tesi. No però ara no
em posaré neguitós per això. Els ho
diré tal
qual. No crec que alteri massa la nota de la meva presentació. El lloc
serà meu per
sempre més. Aniré i els ho
explicaré amb tot
luxe de detalls. Els càlculs que
no faltin. I després com
aquell que no vol la cosa els deixo caure que potser s´acaba el
món. Que l´asteroide
ha canviat l`òrbita en
les darreres hores i impacta directament sobre...-de sobte s´escolta un
soroll. Algú estira
la cadena del wc- no estic sol. Potser ja no caldrà que faci
la presentació i els ho
digui
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris curs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris curs. Mostrar tots els missatges
dilluns, 22 de gener del 2018
dimarts, 3 de febrer del 2015
Pepe (no em toquis la Pepa)
Primer presentaré a la Pepa, a la meva Princesa i primavera de les meves pupil.les. Què pot dir un pare de la seva primogènita? Et vam posar de nom Pepa perquè hi proposà el padrí Josep, però des del principi et vam anomenar Pepita perquè eres petitona com un pistatxo. Els teus primers passos els vas donar al passadís de la casa del poble. Recordo com premies el meu palmell i com eres la primera en acabar en acabar la pasta del plat. A primària vas aprendre a pintar amb els pinzells i vas presumir d'ésser la primera a pujar per les escales
De gran vas anar per primer cop a la John Hopkins per aprendre polítiques.Però després vas decidir opositar per una plaça pública a presons. Quin oprobi pels pares! Vas ésser la primera de les oposicions
No n´hi va haver prou perquè vas posar-te de peus a la teva primera hipoteca d'un pis a Peramàs.
Els pares vam espetar, prou! Pots posar-t'hi però ja pots preparar una bona picotada de pastarrufa!
Però ens vas presentar al Pepe! El vas conéixer a la presó i ens vas espetar que era un polític pres de primera. Era palès que la comptabilitat P no li pertanyia i que no era un aprofitat.
Quina "panda" d'arreplegats, presumits i pocavergonyes.
Tot tenia un passi excepte la política!
Així que Pepe no ens toquis més la Pepa!
Etiquetas:
curs,
escriptura creativa,
relat
Ubicació:
Mataró, Barcelona, Espanya
Subscriure's a:
Missatges (Atom)