Primer presentaré a la Pepa, a la meva Princesa i primavera de les meves pupil.les. Què pot dir un pare de la seva primogènita? Et vam posar de nom Pepa perquè hi proposà el padrí Josep, però des del principi et vam anomenar Pepita perquè eres petitona com un pistatxo. Els teus primers passos els vas donar al passadís de la casa del poble. Recordo com premies el meu palmell i com eres la primera en acabar en acabar la pasta del plat. A primària vas aprendre a pintar amb els pinzells i vas presumir d'ésser la primera a pujar per les escales
De gran vas anar per primer cop a la John Hopkins per aprendre polítiques.Però després vas decidir opositar per una plaça pública a presons. Quin oprobi pels pares! Vas ésser la primera de les oposicions
No n´hi va haver prou perquè vas posar-te de peus a la teva primera hipoteca d'un pis a Peramàs.
Els pares vam espetar, prou! Pots posar-t'hi però ja pots preparar una bona picotada de pastarrufa!
Però ens vas presentar al Pepe! El vas conéixer a la presó i ens vas espetar que era un polític pres de primera. Era palès que la comptabilitat P no li pertanyia i que no era un aprofitat.
Quina "panda" d'arreplegats, presumits i pocavergonyes.
Tot tenia un passi excepte la política!
Així que Pepe no ens toquis més la Pepa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada