El cel blau (II): bufant núvols blancs dins d´un cel blau

L'avi havia vingut del sud fa molts anys, d'allà on es parla castellà i a la tardor els camps són mars verds d'oliveres, plens de llàgrimes negres mentre llueix el sol. La calor i el terra donen el seu fruit en forma d´or líquid saborós. Mai va explicar ben bé d'on era ni per què havia vingut. Era molt estalviador amb les seves paraules. El fet era que va canviar la terra i els camps, pels mars i la pesca. Aqui al poble va conéixer l'àvia i s´hi va casar. Van tenir una filla, la mare de la Jou.

Mentre l'avi recollia la darrera xarxa, la noia es va entretenir mirant el cel. El vent havia començat a bufar i espentejava l´aigua de la superfície del mar gronxant l'embarcació. La noia va aixecar els ulls per mirar el cel i veure com els núvols anaven corrent. Al principi els manyocs de cotó fluix blancs semblaven un ramat de cabres molsudes pasturant pel cel. Aquests animalons s'anaven ajuntant per formar altres figures. La Jou anava interpretant les peces del trencaclosques blanc dins del blau cel formant figures amb la seva imaginació: una bitlla, un drac, un vaixell, un far.

Ella li va fer una pregunta a l'avi pescador:

- Què hi veus al cel avi?

- Cel de cabretes, terra de pastetes.

- Què dius?

- S'albira un canvi i aviat plourà! Temps al temps!

Començava a tenir gana. Va obrir la cistella i va treure l'entrepà i l´ampolla. Entre mossegada i glop d'aigua anava mirant el cel de reüll per tal de no perdre cap moment important de la pel.lícula de dibuixos animats que transcorria damunt seu.

Mentre mossegava i mirava es va quedar bocabadada amb el que acabava de veure. Talment com si hagués anat a un circ màgic i un il.lusionista l'hagués fet sortir a la pista central a contracor. Davant de l´atenta mirada d'un públic imaginari aquell home li va dir fluixet a cau d´orella que tanqués els ulls i que bufés ben fort als núvols blancs. Llavors ell va posar la mà dins del seu barret blau màgic i va aparéixer un conillet blanc de cos molsut amb les seves orelles clavades al caparró gros. I a sota una carta de pòker amb un as de cors.

Un petit punt blanc va captar la seva atenció. L'avió anava deixant una línea blanca traçada amb regle. La noieta va sentir una profunda punxada de vergonya i es va posar vermella. Va intentar esborrar-ho mentalment. Amb la mà va agafar una goma blanca invisible per tal d´anar esborrant o tapant la línea però l'únic que va aconseguir va ésser difuminar l´estela i fer-la més gran. El petit gegant d'ales argentades va seguir la seva trajectòria rectilínea aliè als desitjos de la nena i va travessar el cor en el seu camí cap a l'aeroport de Barcelona.