dilluns, 27 de juliol del 2015

Jo Jane! Tú Tarzán! (I)


Sense cap dubte ell sabia que aquella podia ésser la "vetllada perfecta". El dia que la seva dona li va comentar que tenia un sopar  a Barcelona va començar a fer els seus plans d'amagat.
Ella quedava regularment amb les amigues de la universitat per parlar de les seves coses. Eren unes reunions que acostumaven a allargar-se fins a les dotze de la nit. La qual cosa li donava tranquilitat d'acció durant sis llargues hores. Només de pensar-ho mentre pujava les escales ja feia un somriure.
La primera cosa que va fer en travessar la porta va ésser rebre la benvinguda de la Txita. En posar-se de quatre potes va estar a punt de fer-li caure l'ampolla de cava brut nature que portava a les mans. Aquesta gosseta jove era un dimoni entremaliat pelut.
Va anar directament a la nevera per deixar el cava per què estigués fresc. Li agradava aquest tipus de preparatius secrets. Va obrir algunes llaunes per preparar un pica pica variat.
Les estovalles netes a la taula i el parell d'espelmes estratègicament col.locades li donaven un toc càlid i acollidor. Li encantava encendre els llumins i quedar-se embadalit mirant els jocs de moviments de la flama però aquella tarda tenia pressa doncs s´atansava l´hora i no tenia un minut per perdre.
Va anar cap a la dutxa per refrescar-se i es va vestir el més còmode possible tot posant-se la seva samarreta de la sort.
Estava convençut que a la Jane no li feia cap gràcia aquell pla que tenia entre mans.
Tot ja estava preparat i llavors va encendre la ràdio i connectar el televisor.
I va començar a sentir la veu del.Joaquim.Maria.Puyal de la TdP mentre sonaven els primers acords de la sintonia de la final de la Champions: Barça - Reial Madrid