Girona flow

Fa fred però els ànecs fan xip-xap al riu. Mentre suren, fan ones que desdibuixen els reflexos de les cases acolorides del Ter. Em distreu el soroll del bar. Sento la remor de converses llunyanes indesxifrables i el xiulet de la màquina de fer cafè de la mestressa del bar. Em faig present i escolto el dringar de les culleretes. Moviment de tasses. Tic-tac, clinc-clonc. Sento com remenen, fan una pausa llarga i passada una estona els xarrups dels comensals. Tot acaba amb el cataclac final del que deixa de sobte la tassa sobre el plat. Esternuts d'hivern entre bufandes i nens japonesos fent xerinola mentre les mares s'aixequen de la cadira per marxar. 

Es pon el sol i els reflexos del Ter es fan foscos i perden la brillantor. Les ombres de la banda dreta del Ter es retallen en les cases i finestrals de l'altra banda de riba. Encara queden restes de sol però la foscor avança a poc a poc fins arribar a la silueta de Girona. Encara queda ben assolellada la catedral. És el darrer bastió abans no caigui la nit. Ella escriu al seu diari, distreta en les seves cabòries. El lliscar de les paraules sobre el paper ni es nota. 

SMS per compassió (I)

 

 

La Claire es va presentar d´una forma poc habitual. 

- Em dic Claire, Marie Claire

Tot donant-li la ma amb el dit polze aixecat  i l'índex apuntant-lo. Ningú s'ho esperava d'entrada. El típic són dos petons a la galta. El noi es va trobar que ell va ésser l'únic en acostar-se i va quedar suspès en l'aire sense xarxa de seguretat,  en una posició avançada i incòmoda. Mentre la Claire després del ridícul fet pel noi trencava el gel amb un somriure entretallat -hi,hi,hi ! posant-se la mà a la boca com si fos una nena petita que gaudia de la seva malifeta.

Els que la coneixien sabien que era el seu ritual de presentació amb els nois que coneixia per primera vegada quan sortia de festa,