El deure de l'oblit (II)

 

I si? I si? I si? Els i sis no valen. Proveu de repetir-los moltes vegades. Inclús si els pronuncieu d'una manera ràpida perden tot el sentit. Aquell i si, però, va quedar fixat en l'espai i el temps. Es repetia. Era un eco del passat recent. Era un i si en bucle que el portava a la casella de sortida del destí.  Per què no va dir-li res? Per què no va actuar d'alguna manera més dràstica? Bé, alguna cosa si que va fer. Va escoltar-la. Ella va començar a parlar dins del cotxe i desgranar la història. Un assegut al costat de l'altre. Així era més fàcil tot. Sense mirar-se l'un a l'altre als ulls. A mesura que brollaven les paraules de la seva boca, ella, la persona forta i valenta, la gran, enseguida es va posar a plorar. Ell no va saber com reaccionar.Ningú s'espera aquest tipus de coses de les persones que t'han portat a coll i be. Ell sabia algunes coses. Rumors. Converses mig agafades al vol i alguns esdeveniments prou sonats que ell havia presenciat. 

Al final li va dir:
-Vols que faci alguna cosa? Vols que li digui..?
-No
Semblava que les coses darrerament s'havien calmat i fins i tot milloraven. El desembre era congelat i s'atansava el Nadal. Les eleccions generals ho van paralitzar tot. Les paperetes van quedar  aparcades al sobre sèpia i blanc damunt la lleixa de manera indefinida. Tot es va aturar, excepte els i si.
A casa, pel Nadal, hi havia una cadira buida més. 

Nova

 

Hi ha coses que succeeixen de dia i no en som conscients fins que arriba la nit.

I va ésser aixi. Hi va haver una explosió a la constel.lació de l'óssa menor. Tècnicament els astrònoms en deien una nova però el fet és que l'estel Polar va deixar de brillar. Com va passar de dia dins la franja GMT+1 ningú en va ésser conscient.  I encara menys que feia 431 anys que havia deixat de lluir.

Algunes hores més tard en van fer l'observació uns astrofísics i ho van piular directament en el seu compte de American Astrophysical Society.

 

El públic en general ni es va immutar. Prous problemes hi ha per què t'hagis de preocupar per un punt de llum menys en el cel nocturn. Si la cua de l'ossa quasi bé no es veu.

 

Poc després es van abraonar els mitjans de comunicació sobre la notícia. A través d'una nota de premsa de Reuters que havia begut la nova de navegants i astrònoms. S'hi van lluïr de valent amb els titulars "L'ossa menor perd part de la cua" o "El carro ja no podrà enganxar ni els bous ni les esquelles" . Tot molt divertit i pintoresc si no fos per què ja no hi havia cap més punt de referència fiable per marcar el nord i la posició. 

 

Era clar i evident que de moment la Terra seguiria girant encara que no ho veiéssim.

 

Però les nits encara eren més fosques sense aquest petit punt de llum, tènue i difícil de descobrir a ull nu.

 

 

Tot allò que pots imaginar

 

El primer moment del dia amb les primeres llums i el primer cafè esdevenia un foc d'artificis d'idees.

Calia control.lar-ho d'alguna manera per poder tenir una bona festa major. 

Calia sincronitzar-ho tot i no fer explotar els petards a la primera de canvi, sense ordre ni concert. 

Amb una única fogonada el cel fosc del matí d´hivern s´omplia de llum, color, fum i olor a pòlvora. 

Calia fer-ho durar una mica més. Però de quina manera?  Hi havia de posar seny i que les idees arrauxades fluissin en forma de palmeres gegants de colors.

Què bonic! Almenys ho podria retenir durant uns segons.Potser, fins i tot, fer-ne una fotografia mental que acabés en forma d'escrit.

Va prémer el botó de la ràdio per tornar a la normalitat i es va fer de nit un altre vegada. La veu coneguda de la ràdio el va fer baixar a la realitat i el va acompanyar la resta del dia.