La
llum del sol banyava tota la sala. Les taules estaven repartides en petits compartiments
separats com si fossin cel.les d’un rusc d´abelles. El funcionari va tancar
l’expedient i va fer un cop d´ull al rellotge. En menys de quinze minuts havia
de sonar el timbre de final de la jornada.
Va dipositar el llapis i els bolígrafs de colors blau i vermell damunt
dels dibuixos gravats a la taula. Li donava pau i tranquil·litat. Cada cosa al
seu lloc, tal i com els mecànics disposen les claus angleses i les claus fixes
damunt del seu taulell de treball. Estava a punt de prémer el botó de tancament
de sessió de l´ordinador quan va entrar ella, esbufegant.
- Buf un pèl i no arribo.
- Però ja sap... el trànsit ...està molt malament i no trobava aparcament.
El noi va mirar de reüll el rellotge
-
Estava a punt de tancar. Si arriba a venir un
minut més tard i no l´hauria atès.- Miri! – la noia li va allargar un paper doblegat que va treure de la seva bossa de mà.
- Què és això? – el funcionari reticent a agafar el paper
- Miri-ho! – la noia va desplegar el paper senyalant amb el dit i els ulls inquisitius.
El noi va tornar a mirar de reüll el rellotge.
- I? Es queda tant tranquil! – va esbufegar la
noia per al cap d´una estona continuar carregant contra el noi - Miri és una multa d´aparcament! Sap! I no me la mereixo per què estava aparcada en un lloc que es podia fer. De fet era una zona de càrrega i descàrrega. I sap. Estava pendent d´una gata i els seus mixets que havia acabat de parir. Sap. Jo els havia de capturar per portar-los al veterinari. Poden agafar algun tipus de virus i això no ens ho podem permetre com a persones civilitzades. I a més és una funció de l´ajuntament vetllar per tots els animals domèstics, el seu benestar i salut. I no em mereixo la multa – va acabar amb un sap.
El noi va arquejar les seves celles i va posar els ulls com plats. Va deixar el bolígraf blau en el seu lloc i amb veu pausada.
-DNI si us plau
- Si tingui.
- Ai! Un moment que el busco – la noia va començar a regirar dins la bossa de mà.
En un moment es va establir una competència per l´espai damunt de la taula entre les ulleres de sol, les ulleres de llegir, els mocadors de paper, la colònia, el pintallavis, el mòbil i la petita agenda de colors llampants amb els estris de treball del funcionari. La noia nerviosa com estava, va acabar girant la bossa i tot d´una va abocar el contingut damunt la taula desplaçant els bolígrafs i llapis del funcionari al qual se li va escapar una ganyota d´horror.
La noia triomfal li va
allargar el DNI.
- Si és clar. El DNI. Ara li miro l´estat de
l’expedient Senyora.El noi teclejà i després d’alguns minuts es va sentir un soroll d´impressora
- L’expedient està tancat. Amb resultat negatiu – allargant-li el full imprès
- Què vol dir estat negatiu? – va esmentar la noia mentre recull un paper imprès
- Doncs sembla que segons la Llei 3/1990 de Circulació i segons la llei 30/1992 de procediment administratiu i segons les ordenances de l´Ajuntament vostè no por reclamar per què l´expedient està tancat i té una sanció en ferm. I segons el paper que té a les mans ha de pagar cent cinquanta euros amb vint-i-dos cèntims. Té quinze dies de termini.
- Com? – va cridar la pobra noia
- Em permetrà que apagui l´ordinador. Jo no la puc ajudar més. Pensi que ja fa cinc minuts que estic fora de la meva jornada de treball i no voldria arribar tard a casa. Disculpi’m . A més li he de comentar que no està en el departament de vies públiques i tràfic. Aquest és el departament de comunicació interdepartamental i no atenem al públic.
El noi va sortir ràpidament apropant-se al
carrer on havia deixat el cotxe. Va treure la clau i la porta no s´obria. De
fet no era el seu cotxe. Una franja taronja pintada a la vorera i una enganxina
verda al terra senyalaven alguna cosa que no acabava d´entendre.
La xicota de la multa va cridar:
- Ei que és el meu cotxe! -afegint -
- Jo vaig veure les senyals que marcaven el repintat de la vorera i la reconversió en zona d´aparcament limitat. Sembla que s´ha quedat sense cotxe. Podria ajudar-me amb els gats? Si vostè em dona un cop de mà amb la meva multa, és clar! -sap- tots aquests diners de la sanció, la quantitat de vides que poden salvar. N´estic ben segura que ens entendrem. Jo declararé el que calgui – sap –
- El noi es va posar blanc.
Exercici d´escriptura oposant personatges amb diferents característiques personals (obssessiu versus idealista) al Curs d'Escriptura del Tres Roques amb el professor Francesc Hernández
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada