El cel blau (III): El mar és un atzar

"El mundo ha cambiado.
Lo siento en el agua.
Lo siento en la tierra.
Lo huelo en el aire.
Mucho se perdió entonces.
Pero nadie vive ahora para recordarlo.
Todo comenzó con la forja de los grandes anillos. Tres fueron entregados a los elfos, inmortales, los más sabios y honrados de todos los seres. Siete a los señores enanos, grandes mineros y artesanos de las cavidades montañosas.Y nueve, nueve fueron entregados a la raza de los hombres que ansían por encima de todo el poder. En aquellos anillos residía el poder y la voluntad de gobernar a cada raza.
Pero todos ellos fueron engañados!
Pues otro anillo más fué forjado!"

"Y aquellos hechos que nunca debieron caer en el olvido, se perdieron en el tiempo. La historia se convirtió en leyenda.La leyenda en mito. Y durante dos mil quinientos años el anillo pasó desapercibido hasta que cuando se presentó la ocasión embaucó a un nuevo dueño.
Mi tesoro."
"Pero algo ocurrió al margen de la voluntad del anillo. Fué recogido por la criatura que menos cabía imaginar. Por un hobbit ,Bilbo Bolsón, habitante de la Comarca. Pero pronto llegaría el momento en que los hobbits tendrían en sus manos el destino de todos."

  El Senyor dels Anells, La comunitat de l´anell , J.R.R. Tolkien /Peter Jackson

El mar és un atzar va dir el poeta i no pertany a ningú. És potser per això que l´avi es va fer pescador. Al mar, la vida i la mort transcorren a remolc de les ones i del temps canviant. La barca esdevé una petita closca mòbil de parets transparents i acolorida amb el temps variable del cel i el pas de les hores. És una part del present conegut dins de l'infinit blau desconegut passat i futur. I és només la perícia del mariner expert i savi la que sap orientar-se sense brúixoles, la que permet trobar els llocs de pesca abundant i al final arribar a port acabada la jornada de feina.

L'Eusebio va començar a estirar la darrera xarxa amb l´ajuda de la politja i del motor. A poc a poc la teranyina verda anava sortint de l'aigua salabrosa per anar escopint les seves preses. L'avi amb les seves grosses mans desenganxava les captures una a una. Tenia una ràpidesa i una perícia calculada a cop de repetir la mateixa operació molts anys. Podia sortir de tot, des de peixos de diferents mides i colors a gambes vermelles i llagostes. Més vegades de les que tocava la xarxa també arrossegava la brossa del mar. Un dia es va enganxar la xarxa i després d´una lluita aferrissada amb el destí incert va aparéixer una bicicleta de muntanya rovellada. Aquests fets l'emprenyaven de manera considerable doncs el mar no és un lloc per anar enterrant les escombraries. Semblava que la gent havia deixat d'estimar i respectar el mare nostrum i la vida que hi bullia. Així doncs la darrera captura va ésser una petita mostra del que el mar retornava als humans de les seves profunditats, una ampolla de vidre marronosa lacrada i recoberta de glans de mar.

Waiting for the wheel to turn

Living in a place with time
Living in a place where reality is
Standing on a big broad line
Watching it all go by, ah,
But you're taking it all away
The music, the tongue and the old refrains
You're coming here to play
But you're pulling the roots from a dying age

Remember the Buachaille Mor
Reaching for the skies from the barren shores
Watching o'er the village of Burns
And counting the days since the gael kept home
Well, the stranger claims it now
Sitting like a king with his gold from the south
Don't you see the waves of wealth
Washing away the soul from the land?

Chorus:
Here come the Clearances, my friend
Silently our history is coming to life again
We feel the breeze from the storm to come
And up and down this coast
We're waiting for the wheel to turn

Free were the fields of fern
Free was the fishing in the coves of care
Empty are the homes of old
Empty for the sake of summer's cause
Yes, you're taking it all away
The music, the tongue and the old refrains
You're coming here to play
But you're pulling the roots from a dying age

(Chorus twice)

Capercaillie