divendres, 2 de febrer de 2018

Germans i germanes, aneu-vos-en en pau!

La veritat, estava molt bé en laltra vida quan només era un fragment dun roure esponerós i no havia de suportar tot això. Lexperiència em va canviar duna manera sobtada. Ben bé diríem que a cops de destral i cisell. I des de llavors ja han passat prous anys. Diria que em van penjar en aquesta paret de l´església a principis del segle XX i si no fos per què un corc no para de fer soroll excavant les seves galeries estaria prou bé.
Però que collons voleu! A aquestes alçades, qui no saixeca amb algun mal no està viu.
De fet les he hagut de passar de tots colors. No sabria dir quantes litúrgies mhe hagut dempassar i sempre callant. Això és el pitjor de tot! Però ja no en penso deixar passar ni una més
La primera vegada que vaig escoltar una missa va ésser en llatí. Si si en llatí! No us ho perdeu! Vaig tardar bastant temps en entendre alguna cosa i saber què collons hi feia penjat en aquella paret blanca i un pèl humida, lluny del meu entorn habitual. Encara  menyoro una mica.
A cop de sentir una i una altra vegada les mateixes paraules del capellà i les oracions dels fidels,. vaig entendre la magnitud de la tragèdia i on era.
El meu dia a dia amb el llatí no va ésser gens fàcil. Quan realment les vaig passar putes va ésser al 36. Una colla darrauxats es van presentar amb torxes i foc. De poc que no acabo en un grapat de cendra i fum. Lexperiència em va deixar ben trasbalsat. Quina creu!! I de les grosses!!!
Els anys van passant per tothom. Què us penseu? Que vosaltres sempre sereu joves? He vist desfilar la majoria de les persones del poble sota els meus peus. A alguns, els he vist com aquell qui diu néixer fins als seus darrers passos abans de morir. No és que ho vegi tot com lEsperit Sant. No va ben bé així. Es que marriben totes les xafarderies i disposo del temps suficient entre diumenges per fer-me una bona composició del tema. Ah i també tinc accés a informació secreta i privilegiada doncs el confessionari és a tocar.  No us penso explicar res de tot el que escolto  que a mi també se m´aplica el secret de confessió. Però sapigueu que aquell que camina per la nau central és un malparit dels grossos i aquella que resa asseguda una gata maula. Però fins aquí puc llegir!!!
Abans els diumenges l´església s´omplia. Ara no sé que passa que cada cop vé menys gent a la litúrgia dels diumenges. Potser és el mossèn de la congregació? Ell fa tot el que pot o sap. Ha intentat modernitzar-se. O potser sóc Jo el culpable? Però què caram si jo no dic ni ase ni bèstia. La veritat no ho entenc. A veure si serà que el problema el té l´església en general? Fixeu-vos que encara els homes es col·loquen a lesquerra i les dones a la dreta.
Per més que ho veig i ho sento no acabo dentendre tant de fervor religiós. Però a la fi, Tú que cadascú faci el que vulgui que la vida són quatre dies. Si os agrada venir aquí doncs au! Aquí us espero. Però sobretot reseu en silenci i aneu-vos-en en pau! No em foteu un espant com al 36 per què jo sóc una mica republicà! Amén!



dilluns, 22 de gener de 2018

L'asteroid


A veure Jordi Calma`t! Tornem-hi! En veu alta i respira. Prem aire. Un, dos, tres! Inspira. Expira. No em queda gaire temps per sortir a explicar la meva investigació. Però em pregunto per què em poso nerviós? Conec el tema. Hi porto treballant un munt danys i ara em queda només el darrer tràmit. Presentar-lo. Tesi acabada! Ho tinc tot a punt: les diapositives i el guió. Ja! Ja sé que em vols dir dimoniet interior. Manca un petit detall. Si!. Un petit detall que altera completament el resultat de la meva tesi. No però ara no em posaré neguitós per això. Els ho diré tal qual. No crec que alteri massa la nota de la meva presentació. El lloc serà meu per sempre més. Aniré i els ho explicaré amb tot luxe de detalls. Els càlculs que no faltin. I després com aquell que no vol la cosa els deixo caure que  potser s´acaba el món. Que l´asteroide ha canviat l`òrbita en les darreres hores i impacta directament sobre...-de sobte s´escolta un soroll. Algú estira la cadena del wc- no estic sol. Potser ja no caldrà que faci la presentació i els ho digui