Descobrint tresors

La nit del diumenge al dilluns vaig tenir l´oportunitat de redescobrir aquest petit tresor.
De fet el programa ja l´havia vist a La Nostra,TV3.

Al Triangle els veïns decidim

Fa un temps que al Passeig de Carles Padrós/Riera de Cirera de Mataró penjava una  pancarta entre els plataners resant una frase semblant a:

Al Triangle els veïns decidim!

La primera vegada que vaig descobrir que l´anomenat Triangle era el que a Casa anomenem "el Descampat" estava al meu mecànic habitual. Aquell dia no hi vaig anar per fer una reparació al cotxe o el manteniment habitual sino per posar-m'hi una roda! Si, una roda!

Aquella mateixa nit algun malparit (sé que no s´ha d'insultar ni dir paraulotes però en aquest cas no ho puc evitar) es va agafar la molèstia de robar-me una de les rodes del cotxe. A més a més de la pèrdua material i la pèrdua econòmica que ens va suposar, va provocar que la meva dona arribés tard a la feina i que Jo perdés tot el matí fent totes aquelles petites gestions que s´han de fer: avisar a la polícia, fer la denúncia pertinent, avisar al mecànic, parlar amb la Mútua d´Assegurances, enviar faxos, etc.

El mecànic em va comentar que "el descampat" o "El Triangle" era una mala zona per aparcar doncs amb la foscor que hi regnava per les nits era una zona propícia per al robatori fàcil i també va afegir que aviat no s´hi podria aparcar doncs l'Ajuntament de Mataró planejava instal.lar-hi equipament esportiu. Vam decidir posar el nostre cotxe en un parking. Per raons econòmiques el cotxe es va haver de tornar a quedar al carrer i al cap d´un temps ens el van tornar a obrir, en aquest cas utilitzant el mètode de la palanca i deixant el cotxe com una llauna de sardines oberta amb un "Obrefàcil".

Penso de manera obvia que és un efecte de la crisis que s´ha quedat entre nosaltres desde fa uns anys i que no vol marxar.

Després de la reparació de la porta ja vam aprendre la lliço i vam decidir no aparcar més en aquell "Descampat"  infecte fins l´arribada de l'abril.

Al més d´abril es van iniciar unes obres de millora del Passeig i del clavegueram que encara duren. Els primers dies van ésser insoportables. L´acció dels percutors sobre el terra de la vorera feia un soroll eixordador que posava els nervis de punta.

Al 22M els veïns de Mataró van decidir el canvi del Govern Local per donar pas a un nou municipi governat per Joan Mora Bosch de CiU. Al mateix temps va cristal.litzar el moviment de l´indignació popular i col.lectiva d´una part dels ciutadans amb les manifestacions del #15M i l´ocupació de les places públiques.

Malgrat tot, les coses segueixen igual si no pitjor pel que fa a l´economia. Jo segueixo en atur biològic sense saber massa bé cap on tirar, ni quin nínxol laboral ocupar. El que sí que sé és que intentaré vigilar d´aprop que va passant i no ésser un simple espectador com fins ara.

A mi m´agradaria decidir també que es farà al Triangle! El que passa és que no sé on he d´acudir i pertant ho faré des d´aquest bloc.M´agradaria molt que l´alcalde Joan Mora i Bosch, CiU i tota l´oposició pensesssin que a la zona de Molins també ens fa falta una Biblioteca Pública de proximitat, a més a més del Complex Esportiu que s´està pensant fer. I espero que s´adonin també de la necessitat de compatibilitzar l´espai amb un aparcament amb prou capacitat per què els veïns de Molins, els pares i mares que porten als seus fills al Col.legi GEM i/o IES Thos i Codina, els alumnes i els visitants del futur Complex Esportiu tinguin el suficient lloc per aparcar a uns preus raonables.

I per finalitzar, mentre tot aquest somni no s'esdevé realitat, agraïr al Responsable la col.locació dels fanals al mig del Descampat...una mesura que arriba una mica tard però que posarà una mica més difícil el lladronici en aquesta zona.

Va d'història

Encara recordo quan de petit volia ésser arqueòleg, m'imagino que la pel.lícula d´Indiana Jones, "En Busca del Arca Perdida" em va impressionar

...encara que he de dir que hi havia a la nostra casa una col.lecció de llibres de TimeLife sobre l´origen de l'home i les civilitzacions antigües que traginava damunt avall i alguna vegada llegia. Curiosament, poc temps després vaig començar 1er de BUP. Teníem l'assignatura d´Història Universal amb en Cisco Farràs. Per mi, amb 14 anys acabats de complir no feia gaire, la manera en què ens explicava l´assignatura era meravellosa i sempre acabava la lliçó amb una bibliografia complementària per si després volíem continuar llegint quelcom més. He de reconéixer que ha estat el millor professor que mai he tingut en la meva vida...cap dels professors que més endavant vaig tenir durant els estudis universitaris els recordo amb tanta sabiduria.

El nou retrobament amb la història ha anat de bracet d´un programa de Catalunya Ràdio dirigit per l´Enric Calpena amb la col.laboració de l'Oriol Jonqueras. Ambdós són capaços de transportar-me i fer viure alguns moments històrics

Us aconsello que ho escolteu

http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=944

Enganxat als Reality Shows

Mai m´havia plantejat que un reality show em pogués agradar...però la veritat és que m´he quedat atrapat davant la petita pantalla observant com a partir d’un xassis, tubs doblegats, un motor, unes rodes i uns quants punts de soldadura apareixia un vehicle...però no de qualsevol tipus, no...una chopper americana completament tunejada al més pur estil ianqui.

Al final del programa els creadors de la bèstia la treuen a passejar per les grans carreteres americanes i jo des del meu sofà sembla que cavalco damunt d’una d’aquestes indomables motocicletes.

El programa no té desperdici per què entre cargol i eina, apareixen les bromes i les bronques d´aquesta família que ha creat el petit imperi de l’Orange County Choppers

Per si no fos prou, al Discovery Channel, hi ha un altre reality encara més espectacular que treu la meva vena marinera, Pesca Radical o Deadliest Catch. Aquest programa versa sobre la vida d’uns pescadors de crancs al mar de Bering que han de treballar en unes dures condicions i en unes jornades extenuants per aconseguir la seva quota de pesca durant la limitada temporada de captures. Un dels vaixells és el Nortwestern i el seu capità estrella és el Sig Hansen

Quan m’ho miro des del sofà de casa recordo la meva vella etapa de depurador on vaig passar algunes petites aventures i situacions crítiques, on més d’una vegada hauria agafat les eines i les hauria estampat contra el maleït filtre de bandes. És clar, que en aquest cas el reality que s´apropava més a la feina era el de Trabajo sucio

Entre el 9 i l'11 de març

Què estaveu fent l'onze de març del 2004?
Jo recordo que aquell dia em vaig llevar una mica tard, m'havia de preparar per anar a la feina i em feia falta una barra de pa per tal de preparar el berenar de la feina...i tot d´una, quan estava al forn d'En Rafel, vaig sentir que la dependenta parlava d'un gran atemptat.
Al pujar a casa, i encendre la televisió, em vaig quedar garratibat de veure el que havia passat.
En anar a la feina, la ràdio va quedar encesa tota l´estona i recordo haver escoltat el Sr. Acebes mentre esperava el moment d´entrar a la fàbrica.
El 14 de març, recordo que el vaig viure amb espectació i vaig fer un vot d'alegria en saber que havia guanyat les eleccions el PSOE amb en Zapatero mentre esperava que la meva dona sortís del CAP del Masnou.
No fa gaires dies que han passat les eleccions i s'ha tornat a reelegir en Zapatero del PSOE. Si no fos pel vot a la por de molts catalans i d'altres perifèrics tindríem al PP una altra vegada en el govern d´Espanya.
Durant aquests 4 darrers anys, hem hagut d´escoltar barbaritats i mitges veritats, hem vist somnis incomplerts i lleis inacabades, infraestructures enfonsades i inacabades.
De vegades fa falta que hi hagi canvis per què tot quedi igual.

Una poesia

LA PANTERA

Paris, Jardin des Plantes

Té el seu esguard tan fatigat de veure
passar els barrots, que ja res no reté.
És com si mil barrots tan sols hi hagués
i fora d'ells el món ja no existís.

El mòrbid caminar de forts passos flexibles
que gira en cercles molt i molt petits
és tal com una dansa de força al volt d´un centre
on es dreça atordit un gran voler.

Només a voltes el teló de la pupil.la
s'alça sense remor. Hi entra una imatge i va
creuant la calma tensa dels seus membres
finsque en atènyer el cor deixa de ser.

R. M. Rilke

Viatjarem més que el nan d'Amelie...!

Viatjarem més que el nan d´Amelie...!
(F.A.N.J. - Front d´Alliberament dels Nans de Jardí)

Aquest és el meu crit de guerra als fòrums i suposo que l'adoptaré durant un temps...i la veritat, ben cert està esdevenint, doncs no hem parat de sortir i viatjar amb l´AC des de que ens la van entregar pels volts del desembre de l´any 2006.

Hem après molt sobre la vida dins d´una AC i també hem conegut els fòrums de campisme.

Aquest darrer cap de setmana hem quedat per primera vegada en una trobada amb gent del fòrum de Totcamping.cat i ha estat divertit i cansat alhora. L´excusa dels organitzadors de la trobada va ésser una Proposta Diferent que va engrescar de manera encisadora a la meva dona i de rebot a mi...

Vam conéixer una zona de la Costa Brava desconeguda per nosaltres, la zona de Palamós i la cala fosca però des d´una perspectiva completament diferent: des del Mar.

Esperem poder tornar-ho a provar