dimarts, 30 de juny del 2015

El passadis dels abraços perduts (III)

Hi ha arquitectes i Arquitectes. Els del segon tipus són els de la classe que queden escrits en lletres majúscules i daurades per la posteritat en una placa de marbre d'un hall.
El seu Cap, en Norman Foster, era d'aquest segon tipus d'arquitectes. Des de la construcció de la torre de comunicacions de Collserola per les Olimpíades de Barcelona del 1992, el seu despatx d'arquitectura no havia parat d'acumular èxits, encàrrecs i créixer com l'escuma.
En el món de les edificacions i la construcció  en majúscules pots trobar-hi de tot. Pots passar d'una mena de síndrome d'embadaliment atemporal, a mirar girant el coll tot dient que si amb el cap, mentre escoltes un relat encisador d'un guia i el teu cervell rumia: quin nyap!
De tota manera és en les petites construccions sense nom
Malgrat que la vida en molts casos transcorre pels espais públics, és en els espais petits i en els detalls on es desenvolupa