Historiador de la vida, naturalista curiós de mena. Passejo vora la mar i sé que no hi ha vestigis ni d´un principi ni d´un final. Observo l´horitzó. L’aigua batega al voraviu de la platja
i poleix tot el que troba. Escup bafarades salades i de tant en tant, traces de
vida i mort. Poso la tovallola damunt l’arena, conscient que és un cementiri d’elefants. Garbello la terra daurada i n’agafo un sarpat mentre s´escola entre les meves mans. Dibuixo
amb el dit del mig el teu món que la tramuntana s’encarrega d’esborrar. A ull nu, no hi ha gaire diferència entre un gra de sauló i tots els altres. Cal mirar-s’ho amb lupa. Un altre cop miro la
frontera entre el cel i el blau marí. i reposo els ulls a trenc d´ona. Destaquen trossets de posidònies, les petxines i fragments de
vidres de colors dels naufragis de les ampolles viatgeres, sense cap rastre de la nau ni del capità. I et trobo aquí, en un lloc inaudit. El Bàltic és tant llunyà que no m´acabo de creure el que veig. Ets una partícula fonamental, un electró daurat que reposa
després d’un llarg viatge. Et cullo de terra i et poso al palmell de la
meva mà. Ets preciós sota la llum del sol. Entre el groc
i el taronja. T’interrogo
com si fossis la calavera d’en Hamlet. Qui t´ha perdut? O potser has caigut del blau cel? Tens l´ànima pura de l´arbre que tot ho cura amb les seves
llàgrimes de reïna. El passat és ara present a les meves mans. I s´ha aturat el temps. Només queda per interpretar aquesta seqüència engolida i fossilitzada del
metratge real i cruel de la vida. Fotografia única del darrer instant d’una aranya que caça una abella sota un vidre de mel.
Curs d'escriptura al Tres Roques amb el professor Francesc Hernández
Prosa poètica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada