Era un dia com un altre i va obrir la bústia esperant trobar alguna factura però per sorpresa va aparéixer una carta de color taronja. No se'n sabia avenir d'aquest fet tant poc usual. Però li va fer molta il.lusió. Va pujar ràpidament les escales per deixar la bossa de la compra al terra i asseure's tranquilament per obrir-la.
La va mirar al contrallum amb l´esperança de predir alguna cosa però no va veure res més que la forma rectangular del sobre ataronjat. El ganivet va fer la resta. Va treure una tarja de cartolina de color taronja amb el logo de la mascota del Mundial de Fútbol del 1982 i amb un escrit a mà.
Va començar a llegir:
" Sabem d´on ets i on vius"
"No sabem a què et dediques en aquests moments però tampoc ens cal per fer el que volem fer amb Tú"
"Sabem que el 1982 va ésser un any especial, l´any del mundial, l´any de les riuades"
"L'any de les eleccions del Felipe, l´any de la presa de Tous i l´any que vam tenir per primer cop a l´Herme"
"També sabem que el 1975 va ésser un any molt especial per a tots nosaltres"
"Encara que en aquells moments no ho sabéssim"
"Així que decretem a partir d'ara mateix trobada quinquenal cada 20 de novembre"
"Fes lo fotut favor d´apuntar aquest mòbil i agregar-lo a la teva agenda!"
666999666
"Ens va costar un munt trobar aquesta numeració per l´esdeveniment"
"Per tant a partir d´ara conversarem per whatsapp!"
"Recorda: No podràs escapar tant fàcilment del que estem preparant per a Tú el 20 de novembre d´enguany."
"Esperem la teva col.laboració"
"Ens ho passarem endimoniadament bé"
La KOmisssió
Ho sabía! Era en Xavier!La seva lletra el delatava. No hi havia gaires persones capaces d´organitzar esdeveniments i sidrals com aquest.Va agregar el número de mòbil als contactes amb el nom de KOmissió.
Diuen que els gats tenen set vides però davant d'aquells alts murs de totxo i formigó que avui estaven a punt de caure, es va fer una pregunta com a Ajudant Tècnic d´Obra: quantes vides acostuma a tenir un edifici?
El primer cop que el Joel va trepitjar els carrers al voltant de la Presó Model ho va fer en qualitat d'estudiarnt de primer d´arquitectura. El seu professor de "Bases per al Projecte I" els havia encarregat com a
treball obligatori una maqueta i un estudi del Parc de l´Espanya
Industrial. Havia anat a espetegar a
aquells murs aprofitant un passeig de solitud del diumenge.
No era conscient de les primeres ocupacions de l'espai. Sempre hi ha un abans o una primera vegada. I abans que res existís en aquest lloc, hi havia uns camps de cultiu i una petita cabanota de pedra que els pagesos feien servir de refugi i per guardar els estris. Després va venir la presó per recloure i mantenir sota control la creixent població delinqüent de la populosa Barcelona revolucionària i industrial.A poc a poc i amb els anys els carrers i edificis van anar engolint els espais buits per esdevenir la ciutat compacta actual.
De fet va poder comprovar amb els seus propis ulls el passat i el present. Tota la teoria repetida fins a la sacietat a les pissarres de les aules universitàries cobrava vida en aquell recinte tancat. Primer van venir les fases de pilotatge i consolidació del terreny al voltant de les naus laterals i després la fase d'excavació. En un dels patis van trobar els restes de la casa. Els constructors i l´administració estatal de presons de finals del segle XIX no van tenir manies ni miraments. Una vegada enderrocada sense complexes la van colgar de terra i restà amagada i oblidada durant més de cent anys, fins al segle XXI. Inclús els reclusos mentre passejaven per aquell pati o jugaven a futbol eren totalment desconeixedors de la història que s´amagava sota els seus peus. El més important per a la majoria d´ells era respirar el poc aire de llibertat i de sol que els permetia aquell pati.
Després del trasllat a les noves instal.lacions, la presó va quedar tancada. Avui caminava per uns espais que només els funcionaris i els privats de llibertat podien "gaudir" pocs mesos abans.
Un funcionari encarregat de Serveis Peniteciaris de la Generalitat li va donar un feix de claus per tal d´anar obrint les reixes de les naus. El silenci d´aquell espai es va veure perturbat pel dringar del clauer a la mà i les trepitjades en el terra brut de pols. Va obrir el darrer reixat i va aparéixer davant els seus ulls la nau nua. Les portes de les cel.les estaven obertes i només sentia el batec del seu cor.
L'arribada del Director d´Obra, en Norman Foster era inminent. Va sentir el motor i el soroll de les aspes de l´helicòpter.
Primer presentaré a la Pepa, a la meva Princesa i primavera de les meves pupil.les. Què pot dir un pare de la seva primogènita? Et vam posar de nom Pepa perquè hi proposà el padrí Josep, però des del principi et vam anomenar Pepita perquè eres petitona com un pistatxo. Els teus primers passos els vas donar al passadís de la casa del poble. Recordo com premies el meu palmell i com eres la primera en acabar en acabar la pasta del plat. A primària vas aprendre a pintar amb els pinzells i vas presumir d'ésser la primera a pujar per les escales
De gran vas anar per primer cop a la John Hopkins per aprendre polítiques.Però després vas decidir opositar per una plaça pública a presons. Quin oprobi pels pares! Vas ésser la primera de les oposicions
No n´hi va haver prou perquè vas posar-te de peus a la teva primera hipoteca d'un pis a Peramàs.
Els pares vam espetar, prou! Pots posar-t'hi però ja pots preparar una bona picotada de pastarrufa!
Però ens vas presentar al Pepe! El vas conéixer a la presó i ens vas espetar que era un polític pres de primera. Era palès que la comptabilitat P no li pertanyia i que no era un aprofitat.
Quina "panda" d'arreplegats, presumits i pocavergonyes.
Era un dia fred i de color gris plom. Va treure el nas al balcó per mirar el termòmetre de la paret. Les temperatures havien baixat per sota dels zero graus tal i com havien informat a la ràdio. Va tancar la porta ràpidament per entrar a casa i posar-se davant l'estufa per recuperar la calor perduda apropant les mans a les barres de color taronja incandescent. El lleuger tremolor que tenia va donar pas a una sensació de benestar i li va aparéixer un esboç de somriure a la cara.
Els primers flocs de neu no van tardar en aparéixer. Anaven impactant contra el vidre de la finestra i s'anaven transformant en petites gotes d'aigua que en arribar a un tamany es desfeien en caminets argentats de baba de cargol. A poc a poc els teulats de les cases van anar transformant el seu color pel blanc. La ràdio començava a parlar de retencions en les principals vies d'accès a Barcelona i que en algunes zones altes de Barcelona havien quedat atrapats alguns vehicles amb els seus usuaris dins.
Va agafar el telèfon mòbil i va petjar pausadament els nou dígits i se'l va apropar a l´orella fins que va sortir una veu coneguda.
-Si digui?
-Sóc el Joel! Com va el viatge?
-Ah! Ets tú. De moment bé. No hem tingut cap problema. Hem fet una parada al Restaurant Bayona fa una estona.
-Què passa?
-No passa res. Només volia saber si tot anava bé i si us neva pel camí.A la ràdio informen de grans nevades per Barcelona i per aquí comença a estar tot enfarinat.
-Ah! No pateixis. Ha estat nevant però la neu no ha agafat a la carretera encara. I hem vist els llevaneus preparant-se per sortir a La Panadella.
Hi havia una vegada
un gos d'atura que va néixer al Pirineu.La seva vida era plàcida i
tranquil.la. Caminava entre els corders mentre el pare i la mare feien
les tasques pròpies dels gossos d´atura, conduir els corders de raça
xisqueta per les muntanyes i cap als corrals, a la veu i les ordres del
pastor Simeó.
Els pares li
havien parlat del llop però ell encara no li havia vist les orelles, ni
la pell bruna, ni les dents serrades i preparades per mossegar. Li
comentaven que més d´un cadell se l´havia empassat si no estaves
previngut.
Van passar els anys, les primaveres, i les tardors amb la caiguda de les fulles i quan va créixer es va trobar menant el seu propi ramat de corders.
Però
caram quin ramat de xais més estranys, n´hi havia tres o quatre de
negres! Un ramat de xais amb les seves pròpies normes i també tenia un
problema: No entenia el pastor! Parlava en una llengua estranya que mai
havia sentit.
Quan amb el xiulet i la mangala feia una senyal, ell sempre anava en direcció contrària i com no era d´estranyar, garrotada!
A poc a poc va aprendre però aquell pastor no li agradava i pensava que potser seria millor l´arribada del llop.
I al final, un dia, es va trobar al llop que era marronós i amb les dents serrades tal i com deien els pares.
Però ailàs! Què va fer el llop? No cruspir-se'l a ell sino a una de les ovelles.
I vet aquí un gat, vet aquí un gos que el conte ja s'ha fos!
Ahir vaig tenir un altre cop l´oportunitat de sentir a parlar dels
Mandalas i com és una costum en alguns llocs de l´India. Ho vaig veure
al documental "Silent snow" a la Casa Capell de Mataró.
Ja fa un temps que em vaig quedar encuriosit pel tema dels Mandalas
Així que un dia vaig decidir fer recerca via internet i buscar models.
Vaig trobar una pàgina amb formes per acolorir que es podien fer servir, alguns senzills, d'altres de gran complexitat i bé vaig pensar per què no!
Després d´imprimir alguns models i buscar els típics colors de la casa Alpino de tota la vida, doncs dit i fet...
I aquí els resultats de la meva lluita amb els colors i el temps. Em va fer recordar moments en què m´havia passat hores i hores pintant i dibuixan! I en definitiva, gaudint com un nen!
En la mateixa web també hi ha una interpretació sobre els colors. No sé si és l´encertada i tampoc sé d´on ha sortit! M´imagino que hauré de fer una recerca més intensiva sobre el tema.
Espero, si voleu, que en pugueu treure tant profit com Jo!
Ara seria qüestió de fer-ne un al dia tal i com fan a les cases a l'India o acolorir el dia i l'ànima d´uan manera diferent!
Els mars i els deserts tenen algunes coses en comú que només uns ulls blaus ben entrenats són capaços de veure. Ella era posseidora d´uns ulls blaus de mar profunda mentre l'avi tenia els ulls blaus turquesa, semblant a l'aigua d'una cala sorrenca tranquil.la. Els cabells de la noieta eren tant rossos i llargs com els de moltes estrangeres nòrdiques i la pell molt clara, com una plaja d´arena fina, mentre l'avi tenia els cabells de color de la plata i la pell ben bruna. A primer cop d'ull semblava ben bé un llop de mar amb la seva cara angulosa, la seva barba blanca mal afaitada i el seu barret de mariner. A algunes persones del poble els despertava certa recança per què era esquerp, solitari i alguna vegada malcarat però com els mars i els deserts amagava tota la seva vida a l´interior, a recer del sol directe i de l´aire. A pocs centímetres de la seva pell rugosa bategaven les emocions. Només de tant en tant deixava saltar a la superfície algun dofí joganer en forma de somriure que inmediatament es capbussava en la seva ànima líquida i temporal.
He revisat el tema del podcasting. De fet m'interessa i m'agrada. Aquí està la meva primera prova feta amb el programa Audacity, ja fa uns anys. Es tractava en el curs de crear un ambient sonor per una història. Què us suggereix?
He volgut portar-vos el títol d'aquest llibre "Els 7 hàbits de les persones áltament efectives" del coach i conferenciant Stephen Covey .
El vaig descobrir gràcies a un formador d'un curs de Gestió del Temps que vaig realitzar a l'IDFO i que a mi m'ajuda de tant en tant mirar-me'l.
És un llibre una mica "americà" i "particular", però que penso que està impregnat d'una filosofia profundament funcional pel nostre dia a dia.
Per fer-ne un tast visual, us penjo també el video que el nostre professor ens va passar i que és molt graciós per l'accent del doblatge que es fa servir. Però el realment important és el missatge que transmet. Molt didàctic.
A la vegada, disposen d'una web específica amb tota la seva filosofia.
Para responder a estos interrrogantes, permítame el lector que comparta con él la historia ejemplificadora de Victor Frankl.
Frankl era un determinista, educado en la tradición de la psicología freudiana según la cual lo que nos sucede de niños da forma a nuestro carácter y personalidad, y gobierna básicamente la totalidad de nuestra vida. Los límites y parámetros de nuestra vida estarían fijados y, en lo esencial, no sería mucho lo que podriamos hacer al respecto.
Frankl era también psiquiatra y judío. Estuvo encerrado en campos de concentración de la Alemania nazi, donde experimentó cosas tan repugnantes para nuestro sentido de la decencia que incluso repetirlas aquí nos provoca zozobra.
Sus padres, su hermano y su mujer murieron en los campos, en cámaras de gas. Con la excepción de su hermana, perdió a toda su família. El propio Frankl fue torturado y sometido a innumerables humillaciones, sin estar nunca seguro de si en el momento siguiente lo llevarían a la cámara de gas o se quedaría entre los que se "salvaban", los cuales retiraban los cuerpos o recogían las cenizas de los condenados.
Un día desnudo y solo en una pequeña habitación, empezó a tomar conciencia de lo que denominó "la libertad última", esa libertad que sus carceleros nazis no podían quitarle. Ellos podían controlar todo su ambiente, hacer lo que quisieran con su cuerpo, pero el propio Victor Frankl era un ser autoconsciente capaz de ver como observador su propia participación en los hechos. Su identidad básica estaba intacta. En su interior él era capaz de decidir de qué modo podía afectarle todo aquello. Entre lo que le sucedía, o los estímulos y su respuesta, estaba su libertad o su poder para cambiar la respuesta.
En medio de sus experiencias, Frankl se proyectaba hacia contextos distintos; por ejemplo, se imaginaba dando conferencias ante sus alumnos después de haber sido liberado del campo de concentración. En el aula se describiría a sí mismo y expondría como lección lo que había aprendido durante la tortura.
Por la vía de disciplina de este tipo (mentales, emocionales y morales, usando principalmente la memoria y la imaginación) ejercitó su pequeña embrionaria libertad, que entonces creció, hasta llegar a ser mayor que la de sus carceleros nazis. Los nazis tenían más libertad exterior, más opciones entre las que podían elegir en su ambiente, pero él tenía más libertad interior, más poder interno para ejercitar sus opciones. Se convirtió en un ejemplo para quienes lo rodeaban, incluso para algunos de los guardias. Ayudó a otros a econtrar un sentido en su sufrimiento y dignidad en su vida de prisioneros.
En las más degradantes circunstancias imaginables, Frankl usó el privilegio humano de la autoconciencia para descubrir un principio fundamental de la naturaleza del hombre: entre el estímulo y la respuesta, el ser humano tiene la libertad interior de elegir.
La libertad de elegir incluye los privilegios que nos singularizan como seres humanos. Además de la autoconciencia, tenemos imaginación (capacidad para ejercer la creación en nuestra mente,yendo más allá de la realidad presente). Tenemos conciencia moral (una profunda percepción interior de lo que es correcto o incorrecto, de los principios que gobiernan nuestra conducta, y de la medida en que nuestros pensamientos y acciones están en armonía con dichos principios). Y tenemos voluntad independiente (capacidad para actuar sobre la base de nuestra autoconciencia, libres de cualquier otra influencia). Stephen R.Covey
El que és interessant, si ell va poder viure en aquestes condicions tant desfavorables...
Si escriure una carta és difícil en aquests temps "virtuals i líquids", encara ho és més escriure's una carta a un mateix.
Sempre m'ha captivat la pel.lícula "Cadena perpètua (The Shawshank Redemption)" i un dels seus passatges va d'una carta.
I curiosament el meu nick és ciuatanejo. El vaig triar per què sempre m'ha agradat la pel.lícula i el que significa, és el resum en una única paraula de moltes coses i a la vegada res en concret. Per aquells que vau fer matemàtiques és com un límit, una tendència.
Obviament com en algunes vegades ens passa a la vida, "hi vaig posar la pota fins al fons" per què ciuatanejo no s'escriu així...més aviat és Zihuatanejo.
Bé, no importa per què a mi m'agrada més el meu Ciuatanejo!
Així que m'entre l'escric, llenço aquesta petita àncora en forma de Youtube!
Per cert, el Youtube està en anglès per què no l'he trobat ni en català, ni en castellà, però malgrat tot s'ho val!
Us poso la traducció de la carta de la pel.lícula en castellà com un afegitó:
Querido Red:
Si estás leyendo esto es porque has salido. Y si has venido tan
lejos, tal vez estés dispuesto a ir aún más lejos. Recuerdas el nombre
del pueblo ¿no? Me haría bien contar con un buen hombre que me ayude a
echar a andar mi proyecto.
Estaré a la espera de tu llegada con un tablero de ajedrez preparado.
Recuerda Red, la esperanza es algo bueno, tal vez lo mejor que hay y
las cosas buenas nunca mueren.
Espero que esta carta te encuentre y te encuentre bien.
Tu amigo, Andy.
En algun moment pot aparéixer una carta i un forat darrera del pòster!
En aquest conjunt de links podeu trobar tot el material de lliure distribució per treballar els continguts dels Cicles Formatius de Grau Mig i Grau Superior impartits per l´Institut Obert de Catalunya dependent del Departament d´Educació de la Generalitat de Catalunya.
La UOC o Universitat Oberta de Catalunya també ofereix alguns materials de lliure distribució. Dins del camp de les TICs podeu trobar el segúent Máster amb materials molt i molt interessants i útils.
L'empresa CISCO es dedica a la fabricació i venda de dispositius de xarxa (hubs, bridges, switchs, routers). També ofereix formació en els seus productes i disposa d´una acadèmia de formació pròpia, la CISCO Networking Academy
Es poden trobar els curriculums i alguns materials en la web de l'Universitat Emiliano Zapata.
En Ramon ha estat un dels meus professors dels darrers anys. N´he après molt en els seus cursos impartits a l´IMPEM (Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró). La seva pàgina està plena dels seus materials formatius entorn al món LINUX. Una veritable joia d'un expert, apassionat de les TICs, del programari lliure i un gran professor.
En aquest lloc podeu trobar els materials creats des del Departament d´Educació de la Generalitat de Catalunya per la formació del professorat de primària i secundària. La temàtica és variada però es centra en l´aplicació de les TICs a l'ensenyament.
En aquest lloc podeu trobar els materials creats pel Ministerio de Educacion per la formació del professorat de primària i secundària. La temàtica és variada però es centra en l´aplicació de les TICs a l'ensenyament.
BIOROM Ayudas al aprendizaje de bioquímica, biotecnología y biología molecular
Un material publicat pel SEBBM (Sociedad Española de Bioquímica y Biología Molecular) mprescindible per estudiar biología, genètica, bioquímica i biologia molecular a nivell de batxillerat i universitat. Incorpora apunts, models moleculars, imatges. Impressionant!
MIT (Massachusetts Institute of Technology) Open Course Ware
Cursos de lliure accès d´aquesta universitat de diferents matèries. Incorporen classes en video, audio, apunts de les classes, exercicis i les seves solucions. També disposen d'una aula virtual d'intercanvi entre estudiants i tutors.
Pàgina web i alhora xarxa social que permet la realització de cursos a distància de diferents matèries. Els cursos són oferts per difeents Universtitats.
Avui en dia hi ha moltes possibilitats de fer estudis a distància però són molt pocs els que els imparteixen de manera lliure. El MIT (Massachusetts Institute of Technology) ofereix amb els seus OpenCourseWare, la possibilitat de cursar a distància algunes de les assignatures en diferents formats (paper, audio i video) .
Podeu fer cursos en ciències, humanitats, tecnologia...la llista completa de cursos és molt llarga.
També incorpora una aula virtual on podeu interaccionar amb d´altres alumnes i tutors.
Fa un temps vam tenir l'oportunitat de tornar a fer una
visita a Barcelona. D´entrada es tractava de gastar un regal que ens
havien fet en format SmartBox
al Restaurant Lolita Després de menjar com uns reis ens vam passejar pels
carrers de la capital de Catalunya.
Vam
anar a parar a la llibreria Altaïr. És un bon lloc per trobar qualsevol llibre relacionat
amb els viatges.En aquest cas es tractava d´aconseguir un
llibre que ens havien aconsellat a través del Fòrum de Campisme
TotCàmping Es tracta de la
petita joia anomenada "Meravelles
geològiques del Pallars Sobirà" de Lluís Ardévol et al
de l´Arola Editors.
És
un magnífic llibre, il.lustrat amb mapes geològics i rutes
completes per fer una interpretació geològica d´una de les nostres
comarques del Pirineu. Ara només resta, cordar-se les botes i fer camí
per descobrir aquestes meravelles.Obviament, no puc deixar de pensar
amb el meu estimat Pallars Jussà que també disposa de multitud de
llocs per visitar.
En
podeu tenir un tast amb el següent mapa de senders del Pallars Jussà.Si esteu interessats en el tema, el
Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha
publicat un recull amb tots els espais d´interés geològic.
(Publicat en el blog Una aturada biològica el dg 1
d'abril del 2012)
De manera quasibé diària arriben a les nostres oïdes múltiples sons. En alguns casos, els busquem nosaltres mateixos i ens serveixen per copsar amb breus instants que passa pel món.
En d'altres es tracta de la música que ens arriba i que ens proporciona benestar.
Però, en la majoria dels casos els sons conviuen amb nosaltres i se'ns escapen.¿ Us agradaria atrapar-los?
Bé, doncs hi ha una web que us ho permetrà fer i amb molta comoditat.
Només cal inscriure's en la web del FreeSound.org per poder gaudir de tots aquests sons que podreu baixar e instal.lar en els vostres mòbils de darrera generació o bé en les vostres pròpies creacions, respectant les condicions imposades pels autors.
Es poden escoltar sons dels oceans profunds en temps real
O bé triar entre algunes gravacions de sons marins, ja siguin d'origen humà o d'origen natural. Jo us he triat com sona un terratrèmol de gran intensitat a les costes del Japó.
Va pujar al terrat amb el cubell als dits per recollir la roba i amb el
palmell de la mà fent una visera per protegir-se del sol.La llum era
blanca, mediterrània, colpidora i la noia esperava que la calor hagués
fet la seva feina amb la roba mullada. El vent feia de les seves i els
seus llargs cabells rossos se li posaven davant de la cara.Des d'aquell
indret va copsar d'una mirada el paisatge amb els seus ulls blaus de
mar profund.Va adonar-se que l´alçada i
la llunyania feien miracles. Aquelles onades que al matí la marejaven i
semblaven inabastables quan estava asseguda a la barca, es convertien
en un tranquil llençol blau marí tacat de línies blanques. Una de les
peces de roba esteses li va propinar una fuetada a la cara, fent-la
baixar dels núvols.Les tovalloles, els tovallons i les estovalles
blanques estesos al filat havien agafat vida i es movien al ritme marcat
pel vent., fent figures fugisseres, acaronat-se els uns amb els altres i
a voltes posant-se horitzontals amb els cops de tramuntana. Va agafar
la primera peça de roba de l'estenedor per treure la pinça de fusta que
la subjectava i va tancar els ulls. Dins seu va ressonar la darrera
melodia que havia practicat amb el violí, mentre la seva ànima ballava i
s´assecava al seu compàs.Ara som lliures.
Lanaturalesa és unica i ens desborda per totes bandes. Des de l'antigüitat l´home ha après a interpretar el cel estel.lat i més endavant hem estat capaços d'entrar dins el món microscòpic. Potència a potència, hem guanyat a la foscor i encara no hem trobat els límits.I al centre de tot aquest immens coneixement l´home.
En aquest magnífic video (de Ray Eames i Charles Eames filmat el 1977) podem viatjar des del nostre centre cap a l´immensament gran i l´immensament petit. També ho podeu fer via aquesta pàgina web: Powers of ten
I
I si encara, us heu quedat amb ganes de viatjar, podeu utilitzar el programa Celestia i fer la vostra personal Odisea 2012 de l´Espai
Però si us agafa mandra de fer un viatge tant llarg, també podreu mirar els estels com hem fet tota la vida. Tocant de peus a terra i en una bonica nit del dia que vosaltres elegiu amb el programa Stellarium
Trobareu els enllaços per descarregar els programes a la pàgina de Recursos de formació
Passejar per una llibreria és una activitat que m´agrada fer sovint. Anar recorrent les estanteries plenes de volums i de sobte aturar-se davant d´un llibre en concret per què el títol o la portada del llibre et crida insistentment l'atenció. Llavors toca agafar-lo, mirar la portada i la contraportada. Anar passant els fulls i veure com les lletres formen paraules i adquireixen un significat que t'acaba captivant.
Obviament, és el que em va passar amb el llibre de la Yoani. D'ella no en sabia res però del Wordpress si que n´havia sentit a parlar.
El preu no estava gens malament. Només em molestava una cosa i era que el pròleg l´havia escrit l'Esperanza Aguirre, la Presidenta de la Comunitat de Madrid. Així que vaig decidir deixar-lo on l´havia trobat.
Però les crides que et fa un llibre, mai les pots obviar. Així que me'l vaig acabar comprant.
El més interessant de tot plegat és trobar un llibre que barreja la tècnica, l'art d'escriure i les vivències personals d´aquesta Blogger internacionalment reconeguda.
Una autocaravana
és un vehicle a motor preparat per realitzar les funcions de
desplaçament pròpies de qualsevol vehicle però que disposa d´un espai
habitable i amb els mateixos espais i serveis dels quals es disposen en una casa quan es troba estacionat.
El vehicle acostuma a ésser una furgoneta sobre la qual s´hi instal.la la cel.la d´habitage.
La
cel.la d´habitatge es construeix d´una manera molt similar a una
caravana. Acostuma a disposar d' una cuina, un petit menjador amb taula i
seients, un petit servei amb wc i dutxa i els llits. El fet que
incorpori aquests serveis implica un conjunt d´instal.lacions de gas,
d'electricitat, d´aigua i de recollida d'aigües grises i negres.
Instal.lació de gas
Cuina que funciona amb propà o butà
Escalfador d´aigua calenta que funciona amb propà o butà
Espai per col.locar l´ampolla de propà i butà, així com tot el sistema de distribució.
Calefacció de gas de l´habitacle (hi ha alguns models que funcionen amb el mateix gasoil del vehicle)
Nevera trivalent en mode funcionament amb gas
Istal.lació elèctrica
Bateria auxiliar, sistema de càrrega de la bateria.
Sistema d´il.luminació de la cel.la de l´habitacle que pot funcionar amb corrent alterna o continua.
Nevera trivalent en mode de funcionament amb corrent alterna i corrent contínua.
Sistema d´interconnexió a la xarxa elèctrica externa amb corrent alterna.
Istal.lació d´aigüa i de recollida d'aigües grises o negres
Dipòsit amb capacitat per emmagatzemar aigua neta amb un punt d´ompliment.
Bomba elèctrica per distribuir l´aigua neta.
Sistema de distribució d´aigua neta freda i calenta.
Dipòsit
amb capacitat per emmagatzemar les aigües grises amb una vàvula manual o
automàtica de buidatge (per buidar les aigües en els punts habilitats).
Sistema de tuberies de recol.lecció de les aigües grises de la pica de la cuina, pica de rentar les mans i plat de la dutxa.
Dipòsit per emmagatzemar les aigües negres (caset WC)
En el mercat podem trobar diferents fabricants i models, però podem reduir a tres models bàsics les autocaravanes.
Caputxines
Perfilades
Integrals
Les distribucions internes dels diferents espais i serveis també poden variar en aquest tipus de models bàsics.
Podeu obtenir més informació de:
ROJAS, Antonio - "Guía práctica de camping-caravaning. Con la casa a cuestas" , Ediciones Peldaño, tercera edició
A les cinc de la matinada del dia 1 de gener poques coses es senten pels carrers. El soroll del camíó de les escombreries trenca el silenci de la nit, mentre un gat ràpidament es refugia sota el vehicle estacionat en la zona reservada per les ambulàncies.Malgrat la senyal prou visible de prohibit l'estacionament el cotxe d´algun veí manté de forma orgullosa la seva plaça conquistada de matinada.
Si el dia 1 de gener no treballen ni les grues!
Dins de la sala reservada al personal administratiu només hi ha un metge.Les llums il.luminen tota la sala amb aquella blancor fluorescent. De manera diligent el sanitari tecleja a l´ordinador el diagnòstic de la darrera visita a l´historial mèdic del seu pacient. Sobtadament para per fer un badall. Mira un moment per la finestra i s'aixeca a estirar les cames. La màquina de cafè es troba al menjador del personal i només cal creuar un passadís. Dins el menjador taules blanques, unes cadires blaves, una nevera pel personal i un televisor al damunt. A les parets un collage amb les fotografies dels companys del sopar del centre de l'any 2009 i un taulell amb els papers del sindicat. El metge posa les monedes dins la màquina i gira el cap per veure les notícies enllaunades del Canal 3/24. El televisor té la veu silenciada i ell es centra en les notícies de darrera hora que surten a la part inferior de la pantalla.S'asseu i fa el primer xarrup de cafè del got de plàstic. Sobtadament sona el telèfon de la sala dels administratius. D´un bot es posa de peus i surt a contestar
- CAP d´urgències, li parla el Doctor Vendrell! digui?
- Ha sortit una urgència domiciliària de darrera hora. L'avis és de fa poca estona
El metge agafa un full i un boligraf mantenint el telèfon a l´orella.
- Em pot dir el nom i les dades del pacient? Um, ok! El pacient es diu Antonio i té 83 anys, dolor a la zona del braç, tos i problemes respiratoris. ¿alguna cosa més? ah, ok! Historial d´hipertensió, numero d´avis 124. Em pot tornar a repetir el nom complet i l´adreça? Ah ok! Antonio Cifuentes i viu al carrer Vallirana, número 21.
Dins del box d'urgències els leds de la pantalla de l´ordinador i la porta entreoberta són suficients per il.luminar parcialment l´estança. Damunt de la llitera es distingeix un cos immòbil que respira acompasadament En un instant el silenci dona pas al remor llunyà d'uns passos que s´apropen cap a la consulta. El Doctor Jaume Vendrell obre la porta i amb la seva veu greu diu:
. Bon dia Carles! Tenim un domi!
Aquelles paraules i la llum que entra a la consulta catalitzen el despertar del lleuger son del conductor. Aquesta nit ha estat llarga i feixuga. El darrer servei l´han fet a les dues de la matinada i el conductor quasibé no ha aclucat els ulls fins a les 4. Els sorolls distants dels telèfons i els cops de les portes l´han impedit dormir.
El Carles es frega els ulls, s'incorpora i surt del sac de dormir completament vestit. Només li cal posar-se les sabates. Es dirigeix als WCs del centre per rentar-se la cara. Encara mig estabornit s'apropa a la sala menjador.
-Doctor, tinc el temps suficient per fer un tallat ràpid?
-Si home! Mentrestant Jo reviso el maletí d´urgències He d´agafar el pulsi i l´estetoscopi també!
En menys d´un minut el conductor ja té el seu tallat a les mans i se`l pren àvidament mentre el Doctor l´espera carregat amb la motxilla a la porta.
Els dos homes es dirigeixen cap al cotxe. El viage cap al domicili del pacient transcorre en el més absolut silenci que només és tallat per les indicacions de la dolça veu femenina del GPS Estan a punt d´arribar i el GPS dona les darreres instruccions:
- Siga recto y en 500 metros gire a la derecha.
- Siga recto y en 100 metros gire a la derecha
- Em sembla que aquest GPS ens està portant a l´hort i prenent el pèl Carles!
- En 50 metros gire a la derecha y destino punto por la derecha
El conductor que no coneix la zona gira i llavors:
- Recalculando
- Merda! Ja m´he equivocat! - brama el conductor.
- Jo diria que anem bé Carles. El carrer és molt a prop. Sortim del cotxe a veure si trobem algun rètol.
Aquell petit descampat infecte és el punt final marcat pel GPS i no hi ha cap carrer. Només un edifici molt alt i al seu cantó una barraca i la porta d´entrada d'un pàrking de camions.
Les llums llargues del vehicle d'urgències il.luminen la foscor i el motor trenca el silenci de la nit. Així que surten a investigar, els gossos del parking comencen a bordar intensament i al cap d´uns instants es sent com puja una persiana de l´edifici més alt. En la claror de la finestra es distingeix la silueta d´un veí que treu el nas.
El Doctor sense penaar-s'ho dues vegades pren la iniciativa i cridà:
-Escolti Senyor! És aquest el carrer Vallirana número 21?
-¿Cómo dice?
- Le pregunto si esta es la calle Vallirana. Somos del servicio de Urgencias Médicas Domiciliarias.
. Ah! Si esta es la calle Vallirana. Buenas noches! - El senyor va tornar a baixar de cop la persiana i es va tancar la finestra de llum i d'informació.
En aquell moment els dos homes, el metge i el conductor, es van mirar sense dir res però amb cara d´incredulitat i sorpresa.
-Doncs bé Carles! Suposo que ja hem arribat. Déu ésser aquella barraca que hi ha al costat del parking.
L'albada és un dels moments en què fa
més fred a l´hivern. El sol s´ha post fa hores i es pren el seu
temps abans de treure el cap per l´horitzó blau marí. La
respiració del conductor genera llonguets de vapor sense paraules
que desapareixen en segons mentre espera la tornada del metge.
Aquests moments esdevenen petits oasis de calma i lentitud.
Els crits del Doctor el posen en estat
d'alerta i en Carles va cap a la casa.Travessa la barrera
que dona accés al jardí sense pensar en els gossos i es planta davant la porta de la casa.
No gosa entrar sense preguntar. Travessar la llinda d´una casa és un límit personal que t´hi han de donar permís per què et dóna accès a un món únic que és el rebedor de l'ànima humana.
Una vegada a dins, no fa cap exclamació davant la visió.A l'enrajolat brut s´hi han escolpit els camins més transitats cap a les diferents estances i com una illa solitària resta al terra una capsa d'ajuda de la Creu Roja. Pocs mobles i tots plens de coses amuntegades de manera desendreçada. Al davant seu un home d'avançada edat assegut en un sofà davant el que s´adivina com la superfície d´una taula .Una petita flassada quadriculada li tapa les cames.Ni tan sols el fred s'amaga en aquesta casa malgrat l'estufa elèctrica El metge li agafa el canell de la mà i li va fent preguntes que no respon -¡Escuche! ¿que me oye? ¿Se encuentra bien? Ahora no se preocupe por nada que estamos aquí para ayudarle. -Ahora le voy a mirar la presión. Durante unos minutos no se mueva. -Carles passa'm l'oxímetre i l'estetoscopi.
El noi diligent, compleix les ordres. -Ostres quina saturació més baixa! -continua amb les preguntes - ¿Hace mucho que tiene esta tos?
L'Antonio es decideix a contestar amb un si que quasibé no s´escolta. Té els llavis blaus i la pell molt pàl.lida - Antonio usted toma medicación para el corazón ¿verdad? ¿dónde tiene la medicación?
Aixeca dèbilment la mà per senyalar amb el dit cap a l´armari amb vidriera que hi ha en un racó de la sala. - Carles, si us plau, busca dins l´estanteria. A veure si trobes la medicació que pren el senyor Antonio.
El noi pren el camí net traçat cap a la cuina procurant no trepitjar la part fosca i llefiscosa. Es deté per fer una llambregada furtiva cap a la cuina. Veu amb astorament la pica plena de plats bruts i el marbre amb capses de menjar obertes. Hi ha un gos que avui fa festa major amb els desperdicis amuntegats a fora del cubell de la brossa. No sap d´on ha sortit i pensa que potser s´ha esmunyit per la porta mentre entrava.
Li costa una mica trobar la medicació però al cap d´uns llargs minuts al darrera d´un sobre d´una factura de la llum apareix la caixa. -Porta'm la caixa!- mentre el metge segueix interrogant al pacient- Antonio, ¿esta es la medicación que habitualmente toma?
El pacient afirma amb el cap sense afegir cap més paraula. -¡Oiga Antonio! ¿Usted tiene familia?
El pobre home fa que no amb el cap mentre articula un si amb un lleuger fil de veu. -Ahora, vamos a llamar a la ambulancia porqué tenemos que ingresarle y hacerle unas pruebas que aquí no le podemos hacer.
Tot d´una, de l'habitació fosca que hi havia al darrera del sofà apareix un segon home davant la sorpresa del metge i el conductor. S'adreça sense dir res cap a la cuina i foragita els gossos a crits. Es sent com s´obre una aixeta i al cap d´una estona surt de la cuina enclexinant-se els seus cabells negres mullats i greixosos. -Oye Antonio, mira que voy a salir. -Pues me van a llevar al hospital -¡Ah vale! Cuando llegues al hospital y tengas la habitación asignada me llamas.Te vendré a ver un momento.
El cop de porta i el crit d' Adéu! van resonar a l´habitació.
-Passa'm el mòbil que trucaré al 061. M´han d´enviar una ambulància i portar aquest home a l´hospital.
-Li parla el Doctor Vendrell. M´han d´enviar una ambulància no medicalitzada per portar al pacient Antonio Cifuentes del carrer Vallirana número 21 cap a l´hospital de Can Ruti, codi alfa tango charly 122
Mentre el metge està pel pacient, el conductor es queda al carrer esperant l´ambulància. Al cap d´uns cinc minuts veu pareixer la llum ataronjada intermitent.Després d'acomodar al senyor Antonio en una llitera, el vehicle surt cap al servei d´urgències de l´hospital.
El camí de tornada al CAP d´urgències els porta per l´antiga N-II que s´ha convertit en zona d´esbarjo i oci nocturn. Les discoteques no fa gaire que han tancat i els clients no es resignen a marxar i deixar orfena la nit de cap d'any. Grupets de nois i noies joves asseguts a les voreres amb el got de cervesa o el cubata a la mà. Alguns travessant la nacional sense mirar, obviant els semàfors i els passos de zebra, altres intentant entrar en un altre local.
I la vida i el dia continuen, sense mirar cap endarrera.
Era un dia com un altre i va obrir la bústia esperant trobar alguna factura però per sorpresa va aparéixer una carta de color taronja. No se'n sabia avenir d'aquest fet tant poc usual. Però li va fer molta il.lusió. Va pujar ràpidament les escales per deixar la bossa de la compra al terra i asseure's tranquilament per obrir-la. 
