La veritat, estava molt bé en l’altra
vida quan només era un fragment d’un roure esponerós i no havia de suportar tot això. L’experiència em va canviar d’una manera sobtada. Ben bé diríem que a
cops de destral i cisell. I des de llavors ja han passat prous anys. Diria que
em van penjar en aquesta paret de l´església a principis del segle XX i si no
fos per què un corc no para de fer soroll
excavant les seves galeries estaria prou bé.
Però que
collons voleu! A aquestes alçades,
qui no s’aixeca amb algun mal no està viu.
De fet les he hagut de passar de
tots colors. No sabria dir quantes litúrgies m’he hagut d’empassar i sempre callant. Això és el
pitjor de tot! Però ja no en penso deixar passar
ni una més
La primera vegada que vaig escoltar
una missa va ésser en llatí. Si si en llatí! No us ho perdeu! Vaig tardar
bastant temps en entendre alguna cosa i saber què
collons hi feia penjat en aquella paret blanca i un pèl humida, lluny del meu entorn habitual. Encara m’enyoro
una mica.
A cop de sentir una i una altra
vegada les mateixes paraules del capellà i les oracions
dels fidels,. vaig entendre la magnitud de la tragèdia i on era.
El meu dia a dia amb el llatí no va ésser
gens fàcil. Quan realment les vaig
passar putes va ésser al 36. Una colla d’arrauxats es van presentar amb torxes
i foc. De poc que no acabo en un grapat de cendra i fum. L’experiència em
va deixar ben trasbalsat. Quina creu!! I de les grosses!!!
Els anys van passant per tothom. Què us penseu? Que vosaltres sempre
sereu joves? He vist desfilar la majoria de les persones del poble sota els
meus peus. A alguns, els he vist com aquell qui diu néixer fins als seus darrers passos abans de morir. No és que ho vegi tot com l’Esperit Sant. No va ben bé així. Es
que m’arriben totes les xafarderies
i disposo del temps suficient entre diumenges per fer-me una bona composició del tema. Ah i també tinc accés a informació secreta
i privilegiada doncs el confessionari és a
tocar. No us penso explicar res de tot
el que escolto que a mi també se m´aplica
el secret de confessió. Però sapigueu que aquell que camina per
la nau central és un malparit dels grossos i
aquella que resa asseguda una gata maula. Però fins
aquí puc llegir!!!
Abans els diumenges l´església s´omplia. Ara no sé que passa que cada cop vé menys gent a la litúrgia dels diumenges. Potser és el mossèn de la congregació? Ell
fa tot el que pot o sap. Ha intentat modernitzar-se. O potser sóc Jo el culpable? Però què caram si
jo no dic ni ase ni bèstia.
La veritat no ho entenc. A veure si serà que el
problema el té l´església en
general? Fixeu-vos que encara els homes es col·loquen
a l’esquerra i les dones a la dreta.
Per més que ho veig i ho sento no acabo d’entendre tant de fervor religiós. Però a la
fi, Tú que cadascú faci el que vulgui que la vida són quatre dies. Si os agrada venir aquí doncs au! Aquí us espero. Però
sobretot reseu en silenci i aneu-vos-en en pau! No em foteu un espant com al 36
per què jo sóc una mica republicà! Amén!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada